Dilluns, 24/11/2014
1101 lectures

"Casa- Estat": fem-ho junts, fem-ho bé

Amb la mateixa il·lusió que els meus néts quan estrenen sabates noves (jo també la devia tenir), i agraint la confiança dels editors, iniciem avui l'aventura il·lusionada d'escriure en aquesta nova etapa de l'AnoiaDiari. 

Per a algú que, com molts d'altres de la meva generació, s'ha format bàsicament amb l'escola diària de la vida i, per tant, ni de lletres ni de números, sinó amb una mica de tot i amb un poc de molt a l'esquena, aquest no és un repte més. Per tant: que tinguem sort! Dit això, agraeixo per avançat la benevolència dels qui tingueu la paciència suficient per arribar al final d'aquestes ratlles, i també al de les properes entrades en aquest espai d'opinió.

 

"En construcció"

Construir no vol dir pintar o moblar, això ve després. Construir vol dir, entre altres coses, dissenyar amb detall i en equip els plànols, i buscar el finançament per a  l'obra. A continuació aplanar el terreny, fer uns bons fonaments, una bona estructura i unes instal·lacions correctes. L’objectiu és un habitacle segur, clar, net, endreçat. Un lloc per viure en pau i llibertat. Un lloc on els nostres veïns que també vulguin, no s'hi trobin estranys. I, molt important, mentre CONSTRUÏM, hem de poder seguir administrant i donant respostes a les necessitats de cada dia. 

Això és el que moltes i moltes persones desitgem ara per a aquest nostre petit País. Una "Casa- Estat" per a les generacions actuals, però sobretot per a les que ens vénen al darrere. I perquè això sigui possible, tenim l'obligació de fer-ho bé. De fer-ho molt bé. 

I només ho farem molt bé si ho fem junts. Cadascú amb la responsabilitat que li pertoca. Els partits polítics escoltant, pactant, actuant amb honestedat i molta generositat. Pensant en el País i no en els seus interessos particulars, per molt lícits que siguin. La societat civil, i les entitats que les representen, ho han de fer exigint amb fermesa el compromís i el compliment dels objectius. Uns objectius que es concreten a fer possible que la majoria d'homes i dones de Catalunya puguem decidir lliurement el nostre futur. 

Mai no havíem estat tan a prop. Tenim la gran sort de poder viure intensament uns moments emocionants i decisius de la nostra història. Una història per la qual molts hi han deixat la pell. També hem de seguir treballant per a ells amb eficàcia, amb esforç, amb compromís. I ho hem de seguir fent junts. Si anem dividits això no anirà bé. Ja tindrem temps després –quan siguem un Estat independent- de discutir, de contrastar, de decidir de quin color pintem les parets i quins mobles hi posem. Ara hem d'estar pel que hem d'estar. Ens en sortirem!

Per acabar, un agraïment sincer a tots aquells "veïns" que, amb les seves constants aportacions a la causa, fan que cada dia siguem més, i més forts. No ens falleu!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.