Dimecres, 18/11/2015
1365 lectures

Desencallem-nos!

Impactat per la barbàrie del terror de divendres a París, vull expressar la meva solidaritat amb les víctimes innocents i els seus familiars.

I amb aquesta imatge que corre per les xarxes, voldria deixar palès quin és el desig -no solament de la petita- sinó de tota la bona gent d’arreu.

Cal que els governants dels estats reflexionin i actuïn amb fermesa en la direcció adequada per, des de la diversitat, eliminar la intolerància i guanyar la convivència en pau.

 

Emprenyats, decebuts, i tristos, aquests dies ens anem preguntant: Ens mereixem el que està passant a casa nostra?

Donat que aquesta és una secció d’opinió, intentaré amb tota sinceritat dir-hi la meva. Perquè aquesta és la petició dels editors de l'ANOIADIARI a tots els qui hi col·laborem, perquè ara són moments de compromís i, també, perquè, com diu un bon amic meu, fent-ho “em trec un pes de sobre”. 

Anem al gra: “Per a un independentista el primer objectiu ha de ser la independència”. Crec que aquesta és una afirmació tan rotunda com elemental, i en la qual tots els independentistes hauríem de coincidir i actuar en conseqüència.

Particularment hi afegeixo “Tan se val qui mi porti, però que ho faci amb garanties d'èxit”. I la realitat dels fets em fa dir, sense cap tipus de dubte, que la persona que més garanties em dóna avui és Artur Mas.

Sí, sóc una dels 1,7M de persones que el 27S a les urnes vàrem decidir que volíem Artur Mas com a President per conduir el procés fins al Referèndum Constitucional.

Les trajectòries de les persones tenen actius i passius. Un dels actius més importants de Mas, complint tots i cada un dels compromisos adquirits des del 2012, és que ha aconseguit guanyar la confiança d’un gruix important de votants situats a la franja central de la societat , i els ha incorporat a la via independentista, ampliant així  la base social favorable i necessària per activar el procés . Ampliació que ha de seguir sent un dels objectius fonamentals  dels propers mesos.

El QUÈ hem de fer, COM ho hem de fer i QUAN ho hem de fer és molt i molt important per tancar amb èxit la transició que hem decidit iniciar. Ara bé, una vegada fixats aquests elements, el QUI és fonamental.

Ho tenen clar els unionistes quan reclamen el cap de Mas, ho tenen clar fora de l'Estat Espanyol quan associen Mas amb la voluntat dels catalans per decidir el seu futur.

Mentrestant nosaltres aquí, enrocats i encallats.

Dilluns dia 9 el Parlament de Catalunya va aprovar amb 72 vots una declaració importantíssima per iniciar la desconnexió, i que dóna 30 dies a les institucions perquè comenci a ser efectiva. Per tant és imprescindible i urgent la constitució d'un govern fort i amb una majoria parlamentària estable. Aquest acord, sense govern que l’executi, és paper mullat.

Cal recordar que aquest document ha provocat que tots els de #JuntsxESP, en poques hores, acordessin desplegar tota la maquinària repressora al seu abast. Una maquinària molt i molt potent,  que ja ha començat a actuar i que ho continuarà fent cada vegada que anem sumant acords. Tot el contrari del que venim reclamant: Una sortida política pactada , de Govern a Govern.

Aquests dies l’efecte "nòria" està fent estralls. Ara som a baix, i ara som a dalt.  Aprofitant un dels moments situat a les alçades, vull expressar el meu profund convenciment que, els qui ho poden fer, desencallaran aquesta situació angoixant. No els ho podrem perdonar si no ho fan.

Des del meu punt de vista s’han d’evitar noves eleccions el març.

Cap dels 72 diputats que configuren la majoria independentista al Parlament podria aguantar la mirada quan els 2M de persones que els vàrem votar, els demanéssim responsabilitats per haver frustrat un somni, i per haver malbaratat les ànsies de llibertat d'un poble que vol decidir el seu futur. Mai com ara en els darrers 300 anys ho hem tingut tant a tocar.

Qui democràticament té el mandat de gestionar aquesta transició cap a la constitució de la República Catalana, ho ha de fer. Després ja decidirem , com qualsevol altre país normal, el tipus de societat que majoritàriament i democràtica ens vulguem donar..

Dit això, davant el perill de tornar a quedar atrapat  de nou per la baixada de la "nòria" en què sovint també estic instal·lat, i que el cap m'obligui a escriure allò que ara mateix em nego a fer,  seré prudent i... aniré acabant.

El camí iniciat és, i serà, costerut i complicat. Ens ho posaran molt i molt difícil –ja ho sabíem- i ens tocarà afrontar situacions col·lectives i personals complicades.  Caldrà estar amatents , preparats i fermament disposats a afrontar-les de cara.

Aguantarem! Perquè hi serem tots els qui hi volem ser i perquè, en aquesta cursa de fons i de relleus no hi sobra absolutament ningú.

3 Comentaris

J

Joan Tort Cañellas

Igualada

18 de novembre 2015.16:40h

Respondre

Clar, entenedor, precís i concís! Molt be Josep Maria.

18 de novembre 2015.11:54h

Respondre

Toralment d’acord!! Gràcies Josep M

M

Marius

Igualada

18 de novembre 2015.11:07h

Respondre

Molt be, Sr. Oller. Molt clar i entenedor .Totalment d’ acord; llàstima que els que ho tenen a la ma, segurament no ho llegiran...

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.