L’últim d’aquests teletips l’escrivia a finals d’agost des de Newtonmore, en ple parc nacional dels Cairngorms, a Escòcia. A poc més de quinze dies perquè celebressin un referèndum sobre si volien ser independents de la Gran Bretanya, explicava que costava trobar un Yes a les façanes, tot i que a les carreteres hi havia algun que altre cartell, també a favor del No, i que a nivell televisiu el debat s’havia animat arrel d’un cara a cara entre Alex Salmond i Alistair Darling, líder de la campanya “Better Together” (Millor junts), que el primer havia guanyat clarament, segons totes les enquestes realitzades només acabar.

Ara, des de la Barcelona de les multitudinàries manifestacions i de les senyeres i les estelades als balcons, estic, com molts, a l’espera de conèixer què acabarà passant, finalment, amb la consulta del dia 9 de novembre a Catalunya.

S’acabi celebrant o no, el que es veu a diari és que aquí cada vegada hi ha més persones que volen allunyar-se d’Espanya, mentre que els partidaris de continuar junts –també n’hi ha i crec que no són pas pocs- adverteixen dels perills que comportaria la independència, a més de subratllar que hi ha unes lleis que s’han de complir i que no es poden saltar.

Des d’Europa, d’altra banda, hi ha hagut una coincidència unànime a aplaudir els resultats del referèndum escocès del dia 18 de setembre i a lloar la decisió majoritària d’aquest poble. En algun lloc he llegit que Angela Merkel, fins i tot, va somriure el dia 19.

Per acabar de reblar el clau, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, acaba d’advertir que l’economia europea perd impuls i Rússia, acostant-se l’hivern, ensenya a qui ho vulgui veure que la clau del gas de molts països del continent la tenen ells i que problemes pocs.

Veig el president Artur Mas molt sol, malgrat l’indiscutible èxit de la V de la Diada i que el Parlament donés suport de forma majoritària a la Llei de Consultes Populars el passat dia 19.

Els escocesos ja han votat, els catalans...