Sovint crec que m’apunto a totes les festes i festivals que em proposen només per poder-ho explicar després. Què faig, si no, amb totes les meves necessitats bàsiques cobertes, asseguda en aquesta terrassa d’un pis de Diagonal Mar, al costat d’una dotzena de companyes de feina, mentre prenc un còctel i espero que la Pat retiri de sobre una taula d’Ikea una tela de roba que amaga tot d’objectes punxeguts, segons es dedueix només fent una llambregada.

Fa dies que esperem el dia i, com qui no vol la cosa, aquest ja ha arribat. Tinc bones vibracions i crec que tot sortirà bé. He arribat al lloc després de viatjar en tramvia, rodejada de bones persones joves –com les que surten als anuncis d’Estrella Dorada- que anaven a passar una estona al Fòrum per gaudir amb la música del Primavera Sound. Nosaltres, més granadetes, ens hem deixat convèncer i aquí estem esperant descobrir nous viaranys que ens portin a millors quotes de plaer.

Expectants, la Pat no decep i tant ofereix una explicació concisa sobre una espelma-massatge de fruits exòtics com ens introdueix les principals característiques d’un perfum de feromones o ens convenç que sense el kit de viatge “Secrets de Geisha” no sabrem apreciar cap de les ciutats o països que visitem en el futur.

Concentrades, demanem informació sobre el Mini Dino i quedem estabornides quan ens dóna a conèixer l’ou mòbil, un aparell que es belluga gràcies a un comandament a distància i que tant serveix per no avorrir-nos mai més durant un dinar familiar com per fer més passables les llargues i inacabables reunions d’empresa.

Aviat, però, ens adonarem que les vertaderes estrelles de la reunió són el “Min Marvelous Dulphin”, especialment per l’apèndix que inclou semblant a un peixet, i un utensili batejat com a “Billy the Kid”, que no té res a veure amb el malvat Henry McCarty, malgrat que sembla que també ens pot portar a córrer per àrides planúries de l’Est i de l’Oest.

Incontrolables, el guirigall provoca que s’aixequin les persianes d’una finestra d’un dels pisos que queda per damunt del que ocupem nosaltres. Són gairebé les dotze de la nit i molta gent s’aixeca d’hora. Ha arribat el moment de la veritat i de la tria. També serveixen les targes de crèdit. Després, tocarà usar el material i imaginar a la que semblava més mosqueta morta fent de bandida emmanillada i a la que més li tira el tema asiàtic provant unes boletes xineses de colors.

Irene Dalmases