El meu amic Agustí viu des de fa molts anys en un edifici antic del barri d’Hostafrancs de Barcelona, en un pis d’alts sostres i pati interior. Metge humanista, bon lector i aficionat al cinema i al teatre, és un home pacient, que mai pren una decisió sense pensar-la.

Fa mesos que, tot encenent el llum de la tauleta de nit, apareixien a la seva habitació una o dues abelles, atordides, que acabaven xocant contra els objectes d’aquell espai, mentre a ell i a la seva dona els costava tornar a agafar el son. Tampoc era estrany que fent el sopar, sobrevolessin alguns insectes de l’ordre dels himenòpters per la cuina, provocant més que un ensurt.

A la vegada, s’adonava que cada vegada que escombraven el pati recollien uns quants membres d’aquesta espècie més morts que vius.

Finalment, imaginant que tindria algun rusc en un petit forat que veia que hi havia al pati, en una paret que toca a l’espai on té la màquina de rentar, va anar al districte de Sants a veure si podien orientar-lo i ajudar-lo amb la seva problemàtica.

Una de les persones que allà atén els ciutadans, li va comunicar que com que no es estrany que a la gran ciutat una abella reina faci seguir les seves súbdites fins a racons, sovint inversemblants, li podien donar l’adreça d’una empresa de Montblanc que es dedica a aquests afers, amb la que treballen habitualment.

S’hi va posar en contacte i un divendres van aparèixer dos experts a casa seva per veure què podien trobar darrere el foradet de la paret del pati.

Així que van engegar un aparell que portaven, van detectar calor en aquell espai i van dir-li que, efectivament, allà hi tenia un eixam, que possiblement tenia la forma d’un quadrat d’un metre per un metre. Li van fer un pressupost, no precisament barat, i li van donar indicacions perquè, com que les abelles són espècie protegida, s’han de salvar quan fan aquest tipus d’intervencions, i, per tant, tota la família havia de col·laborar amb ells a fi de fer el menys mal possible a aquestes pol·linitzadores. Van demanar-los que la casa estigués a les fosques i sense gent donant-hi voltes quan emprenguessin la seva tasca, ja que la feina la farien des de l’habitació de la rentadora.

Enteses totes les paraules, al dia següent, aquelles dues persones semblaven dos astronautes ocupant la casa de l’Agustí, carregats d'eines de diverses mides, disposats a foradar una doble paret per treure’n d’allà les abelles que hi vivien.

La sorpresa, però, va ser quan, tot començant les obres –perquè primer van haver de fer de paletes i tirar un tros de paret- van adonar-se que l’eixam no era precisament petit.

A casa del meu amic, des de feia segurament uns deu anys, hi habitaven un MILIÓ d’abelles, que entraven i sortien per aquell petit forat, entre el pati i l’habitació de la rentadora, i s’havien fet les mestresses de l’espai que hi ha entre una paret i l’altre.

Al final, aquells homes van acabar extraient setze grans panells de mel i van poder traslladar milers d’insectes a un altre punt més adequat de la geografia catalana.

Passat l’ensurt, el meu amic dóna gràcies que aquest rusc immens, de més de tres metres d’alçada i més d’un metre d’amplada, ocupés la doble paret que hi ha entre el pati i l’habitació de la rentadora, perquè s’hi haguessin triat un altre espai, on és habitual penjar quadres o prestatgeries, algú hagués pogut prendre mal de veritat, tot i portar un trepant a la mà.

A la vegada, ecologista com és, ara li sap una mica de greu haver pres la decisió que van prendre de cridar uns especialistes perquè, al capdavall, les abelles tampoc no els molestaven tant i són uns insectes més que necessaris pel planeta Terra. Ell i la seva família en pocs dies s’han convertit  en uns autèntics experts i ho saben tot sobre aquestes productores de cera i mel. Que per cert, diuen que la que han pogut aprofitar de l’eixam Hostafrancs no està gens malament.