A veure si a algú li sona. Arribes a la platja prou d’hora com per plantar el para-sol a menys de deu metres de l’aigua. Descarregues tovalloles i demés i fas l’estesa anant amb compte de respectar l’espai vital que necessiten els veïns de sorra per respirar. Tu et relaxes en el que et sembla el teu trosset de platja fins que, de cop, arriba algú que veu en aquell metre quadrat de sorra que has deixat entre la teva tovallola i la de la família del costat un lloc ideal per a ell i 5 persones més.

A partir d’aquí, comença el caos: els nens de l’última família que ha aterrat aprofiten que el teu fill es banya per destrossar-li el castell que ha costat viatges i viatges de galledes d’aigua i sorra. Et trepitgen la tovallola, et tiren la pilota, una pala o el que tinguin a mà. La mare de la família xiscla com una boja perquè la senti el nen que té mar endins, sense adonar-se que està a punt de rebentar el teu timpà que és just al seu costat. I tu, arrebossat o arrebossada com una croqueta, respires profundament perquè estàs a punt d’explotar.

L’altre dia dues parelles es discutien com a bojos per un pam de sorra i és cert que, en moments així, a un li vénen ganes de llançar el para-sol al cap d’algú. Però passats uns dies, o quan nosaltres només som espectadors d’aquesta mena d’incidents, un s’adona que no n’hi ha per tant i que tots plegats exagerem una mica.

El cas és que, no sé per què, quan anem a la platja se’ns afina la pell, com quan ens posem al volant. I ja no diguem si hi ha un embús. Si el conductor del costat fa una maniobra una mica estranya, ja ens el mirem com si fos el diable i, de cop, ens oblidem de totes les imprudències que, volent o no, hem fet al llarg de la nostra vida. Alguns s’escupen els insults més malsonants i d’altres passen a la violència. Mai oblidaré un enfrontament entre el conductor d’un cotxe i un motorista que va acabar a cops de casc en hora punta en plena plaça de Catalunya de Barcelona.

Però el cas és que hi tornem, a vegades perquè no ho podem evitar, perquè no tenim més remei que entrar a Barcelona en hora punta. Però també tornem a les platges a l’agost sabent de sobres quin pa s’hi dóna. Jo crec que hi ha amants i, fins i tot, professionals de les bronques, que els veus que hi gaudeixen. I els qui no, “keep calm” com se sol dir ara.