Dilluns, 7/10/2019
1827 lectures

Unitat, cony!!!

És molt probable que quan surtin publicades aquestes línies no s’hagi donat a conèixer encara la sentència del judici contra els líders del Procés. Pel que sembla, hi ha pocs dubtes sobre el seu sentit condemnatori i escarmentador (tant de bo m’equivoqui i m’hagi de menjar aquestes paraules amb patates!).

El que és segur -d’això no en tinc cap dubte!- és que estarem entrant en una campanya electoral fastigosa i hipòcrita que tindrà com a element comú un atac ferotge de tots els partits españols contra Catalunya. Diran que no van contra Catalunya (porque nosotros sí amamos y respetamos Cataluña, la Cataluña española, leal, amenazada, que se expresa en castellano) sinó només contra els terroristes independentistes i contra les institucions, entitats i gent organitzada que sembren odi, que són deslleials i desobedients i no suficientment monàrquics ni constitucionals (govern, parlament, conselleries, mossos, TV3, Òmnium, Tsunami, CDR, Assemblea...). Després, segons com vagin les coses, podran venir més detencions, il·legalitzacions, repressió. És tan previsible!

Què podem constatar?

1-No es vol cap diàleg (ni negociació, per descomptat) amb les forces catalanes independentistes.
2-Es petaran l’autogovern quan els convingui (serà preciós veure una España autonòmica, amb una Catalunya gestionada per una colla de subsecretarios de Madrid).
3-Si hi ha resistència popular (pacífica, per descomptat!) posaran tota la carn al foc per mirar d’il·legalitzar tot allò que vagi contra la unitat d’España, sense manies.
4-Els judicis que estan pendents (i els que poden venir) ajudaran a modular i a posar més o menys crueltat en la repressió que s’està exercint. No hi haurà propostes polítiques civilitzades.
5-No hi haurà resposta europea immediata, no hi comptem… a no ser que la situació es torni  realment perillosa per ells i Catalunya pugui ser un element desestabilitzador, tinguem-ho en compte. 

I què hem de fer?
Davant de tot això, em sembla a mi que l’única resposta possible a les eleccions que vindran (i que per a España poden ser un desastre!), hauria estat una única veu a Madrid, una única llista, sòlida, transversal, de supervivència, també refrendària si es vol llegir així, que planti cara. No anem a Madrid a fer política autonòmica, ni a sostenir governs que ens volen mal (i ens ho diuen a la cara!). Cony, que tenim una força important, ens ho creiem? 

Unitat. Aquesta és la paraula. Per això, encara que s’hagi comès l’error d’anar en llistes separades, els partits encara són a temps de signar algun tipus de compromís de mínims que digui que les forces d’obediència catalana bloquejaran sense contemplacions (ni putes ni ramonetes) qualsevol iniciativa parlamentària a Madrid (des de la investidura als pressupostos i altres lleis que calguin) mentre no:

1-S’aixequi d’una manera clara la repressió contra el moviment independentista català i es respectin escrupolosament les institucions catalanes i la seva personalitat cultural i històrica.
2-Es reconegui sense matisos el dret a l’autodeterminació.
3-S’engegui una negociació (que no ha de ser massa llarga en el temps) que porti a la celebració d’un referèndum vinculant reconegut i acordat.

Fàcil, no? Unitat.

 

2 Comentaris

F

Fèlix Tarrida

Igualada

7 d'octubre 2019.17:32h

Respondre

Comparteixo amb vostè la necessitat d’unitat en el si del sobiranisme però el sentit comú em diu que, si de tres partits només un la vol, hi tenim poc a pelar. ERC vol guanyar l’hegemonia i... Llegir més cal respectar-ho. La CUP...doncs no sé el que volen presentant-se on no s’havien presentat mai, perquè juntament amb el cas Errejon són casos ben enigmàtics. Sr Farrés, el compromís de mínims que vostè suggereix és lloable però, crec,que si es fa, tindrà un curt recorregut si no hi ha fets extraordinaris que no desitgem. Dos apunts més. Tàcticament, la Llei d’Hont castiga, i molt, la fragmentació de l’oferta especialment en les circumscripcions petites com Tarragona, Lleida i Girona. Això ja ho saben els partidaris de la fragmentació. Finalment, segueixo molt de prop el procés escocès on el SNP unifica tota l’àmplia diversitat del moviment independentista i amb aquesta veu única es fa respectar a Londres. Per això, i perquè el Regne Unit és una democràcia, els escocesos se’n sortiran.

P

Pere

7 d'octubre 2019.07:56h

Respondre

M’he llegit tot l’article i a part de repetir constantment això d’unitat, enlloc diu perquè aquesta unitat, fent creure que la unitat de partits és l’eina imprescindible per tirar... Llegir més endavant. Però no dius perquè és imprescindible, perquè és important, quin efecte de millora té davant la separació... Tot un repetir constant de suflames estil Raola... Això, gent, és el que mata l’inteligent moviment independentista del carree que ha estat fins ara!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.