Al cambrer aryentí que li tira els trastus a la teva dona (amb o tancada)
Ya ha comprat la Grossa (amb o tancada)
La mare del grup de uasats que envia missatyes passadas las dotsa
Ya ha comprat la Grossa (amb o tancada)
Al company d’ascola que ha emvellit miyor que tu...
La telefonista que diu qué t’hi passa i després que et penya...
Al veí que et dessa regals a l’ascensor...
L’amiga que ha parit tres fiys i està astupenda...
Al nebot der teu cap que aviat serà cap...
L’amic dessubicat que et fa espóilers...
Al cunyat que sempre t’acaba als acudits...
...també hang comprat la Grossa (amb o tancada)
i tu... qué cony estàs asperang?

Amb aquest prodigi de la lírica, de la creativitat i la imaginació, la Yeneralitat ens convida a comprar números de la Grossa de Cap d’any del 2016.

A mi em passa una cosa, que no sé si és general. Crec que sóc relativament immune a la publicitat ordinària que ens bombardeja cada dia de manera insistent, però sóc especialment sensible i reactiu a la publicitat que m’ofèn o que em molesta. I aquest és el cas d’aquest anunci de la Grossa.

Per què?

-Estimula els baixos instints del comprador. L’anunci només convida a comprar Loteria per tal d’evitar que l’altra gent (molt pitjor que tu, naturalment) s’endugui el premi i tu et quedis amb un pam de nas. Es tracta, doncs, d’alimentar l’enveja, la desconfiança i el ressentiment, de fomentar un elogi de l’individualisme i el culte a la pròpia personalitat... La loteria pot tocar a qualsevol imbècil, per això, tu (que també ets un imbècil tot i que et penses que no ho ets) n’has de comprar per no haver de suportar que li toqui a un altre. I tu... qué cony estàs asperang?

-És un anunci que no genera cap idea positiva: ni del producte que ven (la Grossa) que passa a ser una rifeta vulgar, ni de la “militància” o el compromís polític i social que suposa optar per la loteria catalana, ni de la pertinença d’aquesta loteria a una comunitat que està lluitant per “ser”. Res de tot això: aquest any s’anuncia la Grossa com el paradigma del frikisme, molt barceloní, tot s’ha de dir.

-No es diu res dels beneficis socials d’aquesta loteria. Ens havien venut el missatge que els beneficis de la Grossa anaven destinats a programes socials, que prou que es necessiten. D’aquesta manera, el consumidor no es quedava amb una idea de jugar per jugar, sinó que es contribuïa, encara que fos en poca mesura, a millorar el país. Aquesta és una idea potent i bonica. Molt més que: Al cambrer aryentí que li tira els trastus a la teva dona.

-Aquest anunci destrossa el català. I ara passo a fer ironia. Si pareu atenció a la lletra de la cançó, que m’he entretingut a reproduir, us adonareu que esteu davant d’una meravella de la lírica. Una obra literària de primer nivell, de només 45 segons de durada, que esdevindrà un clàssic i que ja deu haver passat a formar part del cànon oficial, un text de culte, digne de ser estudiat i comentat a escoles i universitats. Un text ric, amb molts matisos, que guanya significació i profunditat a cada nova lectura. La dicció de la cançó té un mèrit enorme. Es pot recitar o cantar millor un text? Quina entonació! Quina prosòdia! Quina dicció més neta! Això és català, deixeu-vos de romanços! I la música? Ah, la música! La música és excepcionalment bonica, d’aquella que no notes que hi és però que el sol fet de poder-la escoltar fa que la vida hagi valgut la pena ser viscuda (fi de la ironia).

Per tot això, senyors de la Yeneralitat, aquest any no compraré cap número de la Grossa.