Dimarts, 9/2/2010
559 lectures

O t’acabes o et reinventes

Quan l’atur arriba a xifres tant esgarrifoses com les que tenim actualment, els gurus dels mal anomenats «recursos humans» treuen punxa al llapis i cerquen estratègies per entretenir al personal, creant un nou tipus de feina, que per cert, any rere any es perfecciona: l’ocupació fictícia, es a dir treballar per treballar; activitat aquesta que pesa com una llosa, crema com el bell mig d’un incendi i com no, destrueix la salut i aniquila l’esperança; treballar per treballar genera culpabilitat, dolor, sentiment d’inferioritat, confusió, avergonyiment, humiliació...

Per si fora poc, en els serveis d’ocupació, públics o privats, et retreuen amb molta delicadesa l’envelliment dels teus coneixements, la devaluació professional que has patit, el reciclatge que necessites, la urgència de fer-te un dafo i un llarg etcètera per finalment provar de conduir-te cap a la reinvenció. Ells sí que saben!

Ara resulta que a més de ser una persona-invent, ets una persona-invent esgotada i t’has de reinventar o el què és el mateix, fer com l’au fènix, ressorgir de les teves cendres, experimentar un renaixement físic, espiritual i com veieu fins i tot laboral i tecnològic. Et regalen les orelles amb allò de que ara és un moment de canvi i l’has d’aprofitar, que tens l’oportunitat de la teva vida per trobar el que vols i realitzar-te en la feina...; i tu, desesperançada i incrèdula, fas l’esforç de creure, més que mai, en el futur, encara què en el present hagis esgotat l’atur i estiguis amb subsidis. Qui t’ho diu té feina i encara no li cal reinventar-se però tu ets un producte inacabat: o t’acabes o et reinventes.

Treballar per treballar vol dir fer cursos, cursets, mòduls, càpsules que els Serveis d’Ocupació han ‘dissenyat’ per aquests casos, com ara: ‘com m’haig de fer la foto del currículum i presentar la meva imatge personal -renunciant a la pròpia- perquè el morfopsicòleg de torn em doni el vist-i-plau’?; o bé ‘cal•ligrafia per enganyar el grafòleg que llegirà la meva carta de presentació’; o bé ‘com redactar un currículum que no vagi directament a la paperera’; o bé ‘com demostrar les meves dots de persuasió per aconseguir una entrevista’; o bé ‘aprendre el protocol internacional (cultura, normes i costums...), si cerco feina en una empresa multicultural o multinacional’; o bé ‘quines tàctiques de negociació haig d’aprendre per pactar el sou’ (com si el poguessis pactar!!!); o bé com demostro que domino el treball en equip i les meves capacitats de lideratge’; o bé 'quina estratègia haig de fer servir per demostrar que se delegar’; aquesta m’encanta: tots som tant burros que no sabem ni usar el temps!!! ‘aprendre a gestionar el temps propi i aliè’ o aquesta tant futbolera ‘entrenar les meves qualitats amb l’ajuda d’un coach’.

Només una petita mostra de les ‘collonades’ que proposen als aturats ( per definició un aturat sempre està per acabar). Les propostes no són del tot desencertades quan són un complement sobretot per qui té feina i vol arrodonir el cercle virtuós de la seva feina, però a l’atur i amb l’aigua al coll són propostes ‘ferro calent’. Conclusió: la balança laboral cada vegada més desequilibrada.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.