Conciliació de la vida familiar casos a manera d’exemple.

El Joan ha treballat tota la vida en horari nocturn, sap molt i molt de conciliar i de viure a contratemps, d’alteració i problemes de son. Els matins a casa són esmorteïts i els petits educats en silencis forçats.

El Pere ha treballat tota la vida una setmana de matí i una de tarda. El què valora més de les vacances és poder muntar-se l’horari. Amb el fills i la dona la conciliació ha sigut fantàstica:canvi setmanal i a adaptar-se.

El Rafael fa dues setmanes de cada torn, dues de matí, dues de tard i dues de nit. El cos i el cap no se li acabem d’acostumar mai. Els fills quan s’aixequen el primer que han de fer és saber en quina setmana laboral està el pare.

El Manel és un privilegiat d’aquells que sempre ha d’estar disponible i localitzable, no és un cirurgià , és un treballador funerari. També s’adapta.

La Laura té una perruqueria. De dilluns a dimecres són fluixos però els divendres i dissabtes la seva productivitats és multiplica per mil.

La Pilar té una botiga de roba i maleeix i beneeix al mateix temps els dies especials de rebaixes, ponts festius que tenen obert o qualsevol dia especial que anuncií més vendes.

La Maria té avis dependents, la Júlia té un fill discapacitat, la Núria...Ho deixo aquí. Quan parlem de conciliació de la vida familiar-personal-laboral, està clar que no pensen en tots aquests treballs els quals tenen en comú uns horaris fets a l’infern per reduir l’esperança de vida i per causar malalties psicosocials.

Al darrer d’aquests horaris “conciliadors” ha d’haver algú i aquest algú sempre sol ser una dona , uns avis perquè els serveis socioeducatius

Per conciliar poder triar... mínimament; la grans majoria no tria per tant no concilia. Anem amb compte a què li diem conciliar perquè, de moment ,sols concilien una part de treballadors que tenen aquesta possibilitat per la feina que fan.

En qualsevol cas no considero que se li pugui dir conciliar, de cap manera a un càrrec públic que tria entre anar a fe una activitat lúdica i deixa d’anar a una conferència. Això no és conciliació és xantatge.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.