Dimarts, 27/10/2015
1030 lectures

Congelar òvuls

Suposem que sóc una dona d'uns 32 anys, no tinc parella i tinc molts projectes professionals (que no feina estable) i fins i tot personals on ara per ara no té cabuda la maternitat. No tinc cap problema mèdic, estic totalment sana. Congelo els òvuls, no sense certa agressivitat sobre el meu cos per aconseguir-los i, després de “realitzar-me” professionalment i personal, cap als 40 i escaig m’adono que he plantat l’arbre, he escrit el llibre però no tinc fills. Sort que em vaig fer una assegurança: una auto-donació per si em passava l’arròs.

Cap problema. Amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia i passant de debats morals incòmodes que poc tenen a veure amb mi, en poc temps estic embarassada no sense força riscos associats a l’edat del meu cos. D’aquesta manera, i quan moltes dones ho facin, quedarà normalitzada una solució que només hauria d’estar pensada per a dones amb problemes de salut.

El tema és poc preocupant mentre només s’utilitzi entre dones amb una posició econòmica folgada i no es normalitzi i banalitzi el seu ús. Però per aquí es comença. De fet, segons un estudi fet a Suècia entre joves estudiants, prop d’un 8% de les estudiants jovenetes es mostren a favor de congelar òvuls per acomplir primer amb la seva realització professional. Ho poso d’exemple perquè, perquè passi al Sud primer ha de passar al Nord i... ja està passant.

Es pot congelar òvuls però no es pot congelar la vida. Es pot detenir el rellotge dels òvuls congelats que romandran iguals que quan em van ser extrets però el temps passa per al meu cos que és més vell  per afrontar la maternitat al complet. Compro temps per tenir un respir a costa d’importants conseqüències ètiques, pràctiques i socials en el futur.

Estem en una societat que no té en compte les necessitats de les dones. A la dificultat per l’assoliment personals i professional en el treball se suma la pèrdua de llibertat per triar si es forma una família, quan i quant. Ni els anys de formació ni la vida laboral estan pensats per a compatibilitzar amb la maternitat. Al final acabarà sent mal vist "no sacrificar-se pel treball” i la maternitat serà, definitivament, un fre a la llibertat per dur una vida plena segons el model que cada dona triï.

Al meu entendre s’està forçant una solució individual (retardar l’embaràs per raons socials) al que realment és un problema social per complir amb un model que té biaix de gènere. Sens dubte fa falta molta informació i molt debat.

La dignitat humana està en joc i ciència, tècnica i ètica s’han de posar a parlar.

Altres articles de Josefa Morón Manzano

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.