Dimarts, 28/4/2009
850 lectures

Darwin sí, darwinisme social, no

Aquest any 2009 un dels grans protagonistes és Charles Darwin. Aquest va fer, al temps que es carregava el creacionisme diví i la mirada de la natura com un mirall de bondat, dues grans aportacions, el concepte de lluita per l’existència i l’evolució per selecció natural. La primera aportació encara gaudeix d’acceptació científica i la segona, aplicada a teories econòmiques i politiques venia i ve a dir que la selecció natural i la lluita per la vida s’acompleixen tant a la natura com a la cultura. Noooo!, si us plau, l’evolució per selecció natural millor que quedés en exclusiva per la natura.

De fet, allò propi de l’home, no és essencialment “la vida” sinó “la vida bona”, aquesta és la plenament humana. Una immensa majoria de persones, d’aquest món ple de desigualtats, sols aspira a la vida i encara gràcies, mentre una minoria gaudeix de la “vida bona”. Un problema... de dignitat humana?

Traslladar les teories darwinistes i aplicar-les a l’home vol dir parlar de darwinisme social, de reduccionisme i sobretot, de degeneració de la seva teoria. No s’hi val. Si

mirem al nostre voltant encara hi ha que sostenen, per exemple, que els negres, són menys intel•ligents que els blancs o que les dones són “menys” que els homes.

Quan Darwin parla del “més aptes”, és força clar que no significa el mateix en l’àmbit biològic que en l’àmbit social. Biològicament més apte és un analfabet amb 4 fills que un savi amb cinc carreres, però sense descendència.

Esser més aptes, mesurat per qualsevol dels molts texts d’intel•ligència que sol utilitzar la psicologia, sol evidenciar que uns tenen més desenvolupada l’habilitat lingüística (els de la vida bona) que els altres (els que sols viuen o sobreviuen).

El darwinisme social, ben arrelat a la nostra cultura, selecciona els més aptes en funció dels ingressos, la classe social, l’educació l’origen geogràfic, el gènere, la condició psíquica i física, l’edat i el cicle vital de les persones, el treball...

Tant de bo l’any darwin serveixi per reflexionar i rebutjar, d’una vegada per totes, el darwinisme social.

Altres articles de Josefa Morón Manzano

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.