Dimarts, 22/3/2016
1099 lectures

Com fer desaparèixer la pobresa

Dies enrere al nostre AnoiaDiari apareixia una notícia sobre la pobresa on el titular, segurament, ho deia tot. Automàticament em va recordar allò que als pobres els cuida l'església i als rics els cuida el govern i que el ric menja i el pobre s'alimenta. Ai...! Està clar que no han canviat tant les coses.

La pobresa és socialment molesta, genera incomoditat i necessitem atenuar aquesta mena d’evocació penosa que suposa parlar de pobresa. D’aquí els innumerables intents de provar de dir el mateix d’una manera... "correcta"? Al final, tantes voltes no són més que altra forma de negar la realitat.

La pobresa és, pràcticament, una paraula malsonant plena de motivacions políticoeconòmiques i motivacions socials i culturals. Recordeu allò de països subdesenvolupats (terme que acaba designant just el que vol ocultar) més endavant substituït per països en vies de desenvolupament...

Els eufemismes per referir-se a la pobresa evolucionen de la mà del propi canvi social no obstant les maneres de referir-se a ella en els darrers temps comença a ser preocupant: l’exclusió social i subdividint o multiplicant el concepte, la pobresa energètica o la vulnerabilitat alimentària en són exemples.

Les classificacions polític-administratives de la pobresa les tenim  més integrades i fins i tot , mentalment” separades de la mateixa pobresa. Tots sabem què és un subsidi, una PIRMI,...

A mi em costa imaginar-me un pobre que sigui vulnerable només en l’aspecte alimentari o que ho sigui només per aigua, llum, gas, ..., o que sigui “econòmicament dèbil” i el que és pitjor, que resoldre aquests aspectes parcial el tregui de la pobresa . En definitiva, que aquesta sigui la manera d’enfrontar-.se a la pobresa.  Em pregunto què se n’ha fet del pobre i de la pobresa “integral”? Potser ser “vulnerable alimentari” o pobre energètic fa que la discriminació i marginació siguin menors o que els prejudicis socials es redueixin? No sé, potser la qüestió és que si esmicolem la pobresa i verbalitzem els subtipus  de la (?) la pobresa,  no farem que desaparegui però potser contribuïm a  reduir-la.   

Sóc partidària de dir pobre i pobresa en lloc de tant eufemisme  provinent, mira per on, del mateix Tercer Sector i de les Administracions que se suposa que el combaten.

Almenys com deia Jaume Perich i  corrobora mil vegades en Vicenç Navarro no sols és més fàcil que entri en el cel un pobre que un ric sinó que té moltes més possibilitats de fer-ho uns quants anys abans”...i és que el pobre sempre s’ha sentit disposat a fer qualsevol cosa per arribar al cel abans que el ric.

Altres articles de Josefa Morón Manzano

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.