Dimarts, 28/7/2015
1134 lectures

Gossos: el camí senzill dels afectes

Tenir un gos a casa mai va entrar dins les meves perspectives. Mai. Finalment, i per complir amb uns objectius terapèutics, el gos va passar a formar par de la meva “família” però deixant ben clar quin havia de ser el seu “lloc” dins l’estructura familiar: l’últim. Tres anys després valoro positivament la decisió, però no sense veure el munt d’inconvenients associats a la convivència diària que també ha comportat: tenir cura de les seves necessitats dia rere dia, compartir espais vitals i limitar la meva llibertat de fer... No obstant, el pitjor ha estat acceptar-me a mi mateixa tenint cura d’un animal enlloc de destinar aquests esforços de temps i cura de “persones”.

La meva ceguesa personal no m’ha deixat veure altres possibilitats dels gossos més enllà de defensar la propietat privada, tenir cura dels ramats, guiar  persones cegues i ara la funció terapèutica amb persones. Certament em resultava impossible veure-li altres possibilitats sense que entrés en conflicte la meva visió personal de les relacions animals-persones.  

Dec passar massa estona al facebook i tenir una mirada esbiaixada quan veig un gos al carrer però no deixa de sorprendre’m del paper que va assumint el gos a les llars i per extensió a la societat actual. Perquè a les xarxes socials no sols pots comprovar la quantitat d’aprenentatges circenses, per dir-ho d’una manera suau que han hagut d’incorporar els gossos per tenir contents els seus proveïdors de menjar i benestar sinó els forts vincles afectius que han establert amb la persona/es que conviuen. Unes relacions estretes més pròpies de les relacions entre persona-persona que entre persona-animal. Sovint aquesta relació “estranya” ambs el gossos es demostra en el llenguatge que s’utilitza quan es parla amb i del gos. Així els gossos tenen “mama”, “papa” “avis”... i se’n parla d’ells com “el nen/a” o se’ls anomena amb nom de persona. Tenen més i millor atenció mèdica que les pròpies persones, són objecte d’una acurada socialització i accedeixen a articles de luxe que sovint els propietaris dels gossos no s’atorguen a si mateixos.

El secret de tot plegat, diuen, no és altre que del gos sempre reps (afecte, companyia...) a canvi de poc (menjar i un jec per dormir) mentre que entre persones  rebre no és immediat ni molt menys segur o positiu. Generalment per rebre has de donar... bastant més que a un gos i amb poques garanties de rebre.

Compte que el gos és el camí senzill dels vincles i els afectes. Més feina, més complicat, més laboriós, més temps...  quan de relació entre persones es tracta però aquesta és la meva opció: les persones. Amb tot el respecte pels gossos i altres animals.  

Altres articles de Josefa Morón Manzano

2 Comentaris

m

maria

28 de juliol 2015.14:31h

Respondre

Doncs jo estic d’acord amb tu, Josefa. I admiro la teva valentia de dir aquestes coses en un mitjà públic, ara sembla que està més de moda defensar a ultrança els animals, fins i tot per... Llegir més davant de les persones. En fi...

J

Jordi Sales

Igualada

28 de juliol 2015.09:54h

Respondre

Doncs sort, Josefa!! Jo sóc més de gossos.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.