Dimarts, 5/10/2010
573 lectures

Silencis forçats

Els municipis, tots, volen capitalitzar qualsevol cosa que els diferenciï de la resta de municipis; també Sant Boi. Diumenge 3 d’octubre va cloure l’exposició ‘Silencis forçats, les persones i els trastorns mentals’ i la visita a les instal·lacions del que ja s’anomena ‘parc sanitari de salut mental’; aquest nom tan lúdic no acaba d’arrelar entre els santboiencs que encara l’anomenen espontàniament ‘sanatori’. Sant Boi ha passat de ser el poble del bojos a ser poble de la salut mental.

El nou hospital, nou de trinca i edificat just al costat del psiquiàtric emmurallat, fa les funcions de pont entre l’hospital tradicional de tota la vida, que atén malalties físiques i l’hospital psiquiàtric; i com?, doncs, les urgències psiquiàtriques s’atenen, en primera instància, a l’hospital ‘normal’ i seguidament es deriven al servei-pavelló corresponent.

La visita al psiquiàtric va resultar massa lleugera de contingut tant històric com cultural però va comptar amb el prior i un psiquiatra al qual saludaven tots els malats amb respecte i cordialitat. La visita, però, només va permetre veure, que no visitar, els diferents pavellons, i davant de cada pavelló s’explicava a quina funció estava o estaria destinat en el futur. El toc més cultural va ser un petit jardinet d’arrels modernistes.

L’igualadí i servita Antoni Pujades, cap el 1854, expulsat del carrer Canudes de Barcelona, va anar a parar a Sant Boi i va iniciar la tasca manicomial. Sembla ser que 100 anys després, cap a 1950, eren uns 80 Germans de l’ordre religiosa de Sant Joan de Déu i entre 1.000 i 3.000 malats; actualment 8 Germans i 700 malats del quals uns 200 són del que s’anomena de llarga estada (difícilment sortiran mai d’aquest centre bé perquè es pot dir que han nascut a dintre o bé perquè el seu estat de salut no els permet viure dins la societat). Al costat mateix hi ha tot el complex de salut mental de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor, espai que no forma part de la visita i que en el seu dia va tenir la funció d’atendre, exclusivament, a les dones. Ara són centres conveniats amb el Departament de Salut de la Generalitat que atenen població de municipis diferents. Val a dir que l’anomenat psiquiàtric acull malats mentals i malats psíquics i que, com aquest, la majoria estan gestionats per una ordre religiosa.

El dia 9 d’octubre a Sta. Coloma de Gramanet se celebra el dia Mundial de la Salut Mental. Sempre he dubtat del sentit del ‘dies mundials’ i d’aquest encara en dubto més. L’associacionisme dels familiars de persones amb malalties mentals interfereixen, negativament, en la tasca normalitzadora. Aquesta afirmació, que ara no argumento, em fa pensar en el conegut eslògan ‘una de cada quatre’ (una de cada quatre persones al llarg de la seva vida patirà un trastorn mental) és un lema que està fent molt de mal i que segurament fa arribar a les consultes psiquiàtriques persones que no estan ben bé malaltes o trastornades. Les depressions post-part, depressions per separació o divorci, perquè el xicot et deixa, per la mort d’un familiar —abans se’n deia tristesa—, per la menopausa, per la cura d’avis malats, per estrès laboral... així com el consum de drogues legals o prohibides són dues fonts d’intervenció psiquiàtrica que caldria abordar des d’altres àmbits, no només el sanitari.

El psiquiatra que ens acompanyava en la visita deia que aproximadament un 2% dels interns tenia un trastorn mental greu, és a dir, que a Sant Boi unes 20 persones estarien, per entendre ‘boges’, les altres entrarien i sortirien. Em costa de creure.

Dues anècdotes: el prior explica durant la visita a l’església —aquí sí que es podia entrar!!!— com un malalt mentre era a missa se’n va anar a encendre la cigarreta, al ciri de l’altar, amb tota normalitat; i l’altra, Sant Boi va estar finançat i potser encara ho està una mica, per la Diputació de Barcelona; la partida econòmica d'on sortien els diners era dins de les despeses per a ‘perreras’, és a dir ‘perreras y manicomios’. Maco, oi?; i la pregunta: per què el psiquiàtric és l’únic centre de salut on deixen fumar?, per què fumen tant els malats mentals?, per què des de la Salut no trobem alternatives a fumar?. Després no se’ns moren del trastorn mental sinó de càncer de pulmó!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.