Una situació tan propera i alhora tan antagònica com la relació entre pares i fills es debatrà aquest dimecres entre els actes de la Setmana de l’esport d’Igualada. Perdó, rectifico. Aquí no es parlarà de les diferències generacionals d’una manera bilateral. S’analitzaran els problemes de manera unilateral. És a dir, tot l’enrenou que representen alguns pares quan van a veure –i a interactuar amb, tot sigui dit de passada- els fills que practiquen un esport. Uffff! Que n’és de complicat tot aquest afer. A veure, torno a insistir, dimecres hi ha una xerrada a la Biblioteca Central d’Igualada (20h) a càrrec del psicòleg del CAR de Sant Cugat Pep Marí per debatre el problema que significa que els pares intercedeixin en la vida esportiva-educativa dels nens. Espereu, espereu. Torno a rectificar. Res, res. Oblideu tot el que he escrit fins ara.

Començo de nou i aquesta és la bona: Dimecres hi ha una xerrada a la Biblioteca a càrrec del psicòleg del CAR Pep Marí per parlar del problema que els suposa a molts nens que els pares vagin a veure com competeixen en els partits. Sí, sí, problema i del gros. Sembla dur, eh? Doncs encara vaig a insistir més: Dimecres hi ha una xerrada per explicar com n'és de complicat que els nens i nenes, però bàsicament els nens, hagin de suportar alguns pares que es pensen que la inversió no els acaba de sortir rendible i fan mans i mànigues perquè siguin titulars, perquè passin per davant de tothom, perquè guanyin els partits a qualsevol preu i, en definitiva, perquè triomfin; els pares, és clar. Que estic exagerant? I un be negre! Això és real com la vida mateixa. I si no, ¿Per què us penseu que fan una xerrada que porta per títol Només ser pares?

No fa gaire un entrenador de futbol, cansat de la pressió que els pares sotmetien als nens, va arribar a dir que els jugadors en edat de formació haurien de ser orfes. Per alguna cosa serà.

PD: Torno al futbol professional per recordar que aquest dissabte, el Bayern de Munic es va proclamar virtual campió de la Bundesliga a falta d’una jornada. El mateix equip que s’ha classificat per a la final de la Champions i que és finalista de la Copa alemanya. Algú recorda qui n’és l’entrenador? Ah sí!! Louis van Gaal. Aquell paio que vam tenir a la banqueta del Barça quatre temporades i que se’n va anar sempre per la porta del darrere; que se’l xiulava constantment, que no se’l deixava treballar com cal, que se’l va recuperar i se’l va tornar a defenestrar. El siempre negatifo és a punt d’emular Guardiola amb un triplet que a la Baviera ni tan sols el somniaven. Quanta injustícia es va fer amb el Van Gaal, amb el Van Maal, amb el Van Peor que, vés a saber, d’aquí a uns mesos no emuli els sis títols del seu deixeble.