No sé que tenen els partits de futbol que són capaços d’engrandir el que, amb molt poca estona, o no es veia o feia nosa. Això és el que li passarà a aquest jugador anomenat Alexis que en marcar un gol de bandera contra el Real Madrid pujarà de cop quaranta o cinquanta dels graons que condueixen a la glòria. Aquest xilè va fer el mateix que li va passar a Koeman o a Beletti, que quan estaven marcant els gols d’aquelles sengles finals no sabien que acabarien arribant molt més amunt de l’Olimp.

Alexis Sánchez va tenir la sort de marcar aquell gol en el moment més oportú i en el partit més adequat. Fer-li una vaselina genial al Madrid en ple segle XXI és sinònim que aquesta diana donarà la volta al món. I és que quan estava celebrant el que acabava de fer el niño maravilla em va venir a la memòria un dels gols més bèsties que s’han vist mai en un Barça-Madrid i que, perquè aleshores no hi havia ni xarxes socials i perquè només feien un sol partit per televisió a la setmana, no ha acabat sent per desgràcia un dels gols del segle.

Aquell el va fer un argentí anomenat Juan Carlos Heredia que se’l recordarà perquè li deien Milonguita, un motiu que li venia del seu pare i que els hi van posar a tots dos perquè tenien un driblatge tan elegant que es deia que quan intentaven regatejar semblava que estiguessin ballant milongas amb els defenses. Heredia va fer aquell gol la temporada 1976-77 en un Barça-Madrid de la jornada 3. Johan Cruyff havia desempatat un partit difícil i havia aconseguit el 2 a 1 a l’inici de la segona meitat. L’enfrontament estava sent molt complicat i aquell equip que dirigia Miljan Miljanic i que tenia a les seves files jugadors destacats com Del Bosque, Santillana, Camacho o Breitner va estar a punt d’empatar un parell de cops. I allà aparèixer Heredia. Faltaven 3 minuts per acabar i estava tan cansat que havia demanat diverses vegades a l’entrenador Michels que el substituís. Però el tècnic holandès li va dir que fins que no marqués no el canviaria. I així va ser que el Milonga Heredia va agafar la pilota per la banda esquerra, va entrar dintre l’àrea des de la frontal i quan va veure que el porter del Madrid Miguel Ángel li venia a la desesperada, li va fer un barret esplèndid, el va superar per la dreta i sense deixar que la pilota toqués al terra la va enviar al fons de la porteria. Va ser llavors quan se’n va anar cap a la banda perquè Mister Mármol el substituís. Acabava de fer un gol impossible.

El d’Heredia va ser un gol de la jornada 3 que a penes va tenir incidència a la classificació. Al capdavall el campió va ser l’Atlético de Madrid. El d’Alexis és de la jornada 10 i encara falten molts punts per acabar una lliga que no sabem com es resoldrà. Però el que sí que coneixem és que el gol d’aquest dissabte ja ha passat a la història del futbol. Com el d’Heredia.