Divendres, 24/4/2015
1853 lectures

Qui ha fet la meva roba?

Si mai us ho heu plantejat busqueu la lletra petita de cada etiqueta entre totes les peces del vostre armari i analitzeu amb lupa el que hi diu. Més enllà d’endevinar la procedència -el famós ‘made in…’- us podreu fer una idea de la història que ha tingut aquella peça o en quines condicions s’ha fabricat. Si la imatge que us bé al cap us produeix rubor o molèstia, alguna cosa no estem fent bé.

Sortosament, hi ha un canvi progressiu en la mentalitat dels consumidors a l'hora d’escollir com volen vestir-se i els valors d’ecologia, sostenibilitat, compromís, ètica i proximitat esdevenen fonamentals en l’elecció final d’una peça de roba o d’una altra. En aquest nou paradigma, la moda slow fashion guanya adeptes a nivell mundial a la imperant indústria del fast fashion –moda d’usar i tirar- amb productes que tenen uns valors i una filosofia de vida sense data de caducitat.

La moda ecològica o sostenible és aquella que defensa d’una banda el medi ambient en la seva elaboració i alhora, té en compte els criteris de comerç just i negoci ètic garantint unes condicions laborals dignes per als treballadors que la produeixen. Aquest tipus de roba està lliure de pesticides i productes químics tòxics que contaminen l’aigua, no produeix al·lèrgies – és apta per a les pells sensibles- i està elaborada a partir de materials i teixits orgànics o bé, reciclats. En els darrers anys una multitud de marques de tot tipus s’han erigit defensant aquests criteris recolzades per diverses associacions, plataformes, dissenyadors i altres prescriptors que defensen aquest estil de vida també en el vestir.

A Barcelona existeix un autèntic Fashion Revolution -inspirat en el moviment social d’origen anglès- amb un fort recolzament social i empresarial. La propera cita que visibilitza aquest fenomen mundial és aquest divendres 24 d’abril amb la marxa Fashion Revolution Day que se celebra cada any a més de 65 països. La data no és casual: rememora la tragèdia de Bangladesh, en  què van morir més de mil treballadors del tèxtil, a causa de l’esfondrament de l’edifici que albergava diverses fabriques que proveïen  conegudes multinacionals de la indústria de la moda. Una manifestació –sota el lema Who made my clothes?-  per conscienciar sobre la fabricació de la roba que comprem i demostrar als consumidors que una altra moda és possible.

Ara, torna a mirar les etiquetes.

 

 

1 Comentaris

R

Raphanus brassica

Igualada

24 d'abril 2015.18:50h

Respondre

Això estaria bé que s’ho llegissin els del Rec 0.11 (i els que vinguin), perquè moltes de les marques que vénen vulneren tots aquests principis. Però ja ho deien a Cabaret: els diners fan... Llegir més funcionar el món.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.