Dilluns, 1/9/2014
688 lectures

Molt per fer i molt per millorar!!!

Qui més qui menys, ja ha esgotat les seves vacances estiuenques, i a poc a poc tot va tornant a la rutina i la normalitat. Possiblement en aquest mes de setembre que encetem viurem més dies estiuencs i amb molta més calor del que hauria estat normal al juliol i l’agost. Encetem un nou curs, una nova temporada, fins que arribi el proper estiu on s’ha de viure moltes emocions. Alguns fets que a ben segur passaran a la història, tot i no saber quin serà el desenllaç.

També sense voler el món de l’esport que és un dels motors importants del nostre país pot patir convulsions (més de les que ja ha patit) depenent de quin sigui el desenllaç final de tot plegat. 11-S i 9-N, dues dates que poden continuar fent història. O siguin dos capítols més d’una lluita que es perllongarà amb tota seguretat

en el 2015....

La lluita per poder decidir de manera democràtica i poder fer una consulta és un pas previ per poder tenir un país propi i poder competir en totes les disciplines esportives i en tots els esdeveniments (europeus. Mundials, jocs olímpics) de cadascuna de les disciplines esportives que es practiquen.

Si els economistes més reputats s’atreveixen a dir que una Catalunya independent, econòmicament seria molt millor que l’actual, aquesta afirmació la podem traslladar sense por a equivocar-nos al món de l’esport. Un dels darrers referents que tenim, són els Campionats d’Europa de Natació disputats a la localitat Alemanya de Berlín. Allà la delegació espanyola formada per un gran nombre de nedadors/es catalans va aconseguir un botí espectacular. De les 13 medalles aconseguides, 12 van portar el segell de nedadors/es catalanes. Una demostració més que podem buscar en la majoria d’esports i on trobarem els mateixos resultats. Prova inequívoca que a Catalunya, també en el món de l’esport, es fan bé les coses tot i moltes vegades no disposar dels mateixos recursos econòmics de què disposen altres esportistes d’altres comunitats autònomes. Pels qui vam tenir la sort i el privilegi de treballar intensament a la Federació Catalana de Patinatge per aconseguir el reconeixement de Catalunya, els qui vam viure els casos de Fresno i Roma. Els qui vam viure el títol del mundial B d’hoquei patins aconseguit a Macau, creiem que algun dia l’esport català tindrà el reconeixement que es mereix pels seus èxits.

El mes vinent podrem reviure aquella final de Macau entre Catalunya i Anglaterra, esperant que aquell triomf, aquella passejada i rua pels carrers de Barcelona i aquella recepció oficial al Palau de la Generalitat va ser un granet de sorra més per arribar a l’objectiu final: poder competir com a Catalunya.

Un procés llarg i feixuc, però a tots plegats ens queda molt per fer i per millorar, per arribar a la línia d’arribada d’aquesta cursa.

Altres articles de Manel Burón

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.