Dilluns, 11/3/2013
535 lectures

Retallades a dojo!

Més atur, més retallades, menys diners i més sacrificis per part de tots els ciutadans. Els bancs que són empreses amb l’únic objectiu clar de guanyar diners i no pas de donar un servei “social” han estat rescatats amb la seva majoria per diners públics que paguem tots.

Qualsevol empresari, autònom, petit autònom, emprenedor que necessita de diners per poder fer funcionar el seu negoci perquè es resisteix a haver de baixar la persiana, veu amb incredulitat les poques facilitats que troba en el sistema per poder accedir a uns diners per intentar continuar mantenint el seu negoci.

Si a la llarga, aquests empresaris no poden complir religiosament amb els seus pagaments de deute amb les entitats bancàries, tots sabem que és el que passa. Han de tancar el negoci, es queden en molts casos sense res perquè també han arriscat els estalvis dels anys de bonança per poder front a una situació desesperada. I en la majoria dels casos, com amb les hipoteques, el banc s’ho queda tot (pis, naus, etc) i et diuen que encara tens un deute d'x euros amb l’entitat bancària.

Ningú de l’estat vindrà a ajudar a tots aquests empresaris, autònoms i emprenedors que amb la major de les seves il.lusions han intentat gestionar de la millor manera possible el seu negoci. Però els pèssims gestors de bancs i caixes d’estalvi no només han rebut una injecció de diners per tapar els seus forats fruit d’una pèssima gestió, sinó que a més a més aquests gestors s’han emportat indemnitzacions indecents “per la gran tasca realitzada”.

I no n’hi ha prou que després els posem en grans empreses aprofitant els seus contactes i el seu saber fer. Moltes retallades per a la majoria dels ciutadans, però la classe política no predica amb l’exemple de ser els primers en renunciar a certs privilegis. Molts casos de corrupció, molts imputats, moltes coses rares i aquí ningú dimiteix. Quan més gran has fet el forat i més has “robat”, més maco i més bonic ets.

Una classe política que durant els anys de bombolla immobiliària va servir-se i utilitzar el món de l’esport per fer els seus negocis i aconseguir els seus beneficis. Jo sóc bo, perquè aquest o aquell club té un bon patrocinador, l’empresa en qüestió tenia una bona concessió d’obres i els polítics de torn també sortien beneficiats.

Sempre ha estat així i sempre serà així. La llàstima és que molts clubs esportius de moltes disciplines esportives fa dies que han hagut de tancar i desaparèixer, i possiblement n’hi hagin més perquè ara ningú se’n recorda d’aquell vehicle que vaig utilitzar per enriquir-me.

Tot plegat fa molta pudor. Només ens queda continuar treballant (si ens deixen) per sobreviure aquesta època tant difícil i confiar en la gent (perquè n’hi ha de bona i honrada) per intentar sortir d’aquest forat.

Altres articles de Manel Burón

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.