Dimecres, 18/3/2015
1624 lectures

Sigues tu mateix (sí? Segur?)

Sovint ens sentim dir allò de «sigues tu mateix» quan ens trobem en un atzucac vital. Però, i si aquest fos un mal consell? I si darrere del tòpic s’amagués un discurs pervers? Si la Humanitat —perdó per les majúscules solemnes quan parlem només d’éssers humans— hagués seguit aquest consell sempre, encara estaríem pintant cavalls a les coves.

Més enllà de la broma de mal gust que pot significar dir-li a algú que continuï sent com és —tots tenim al cap, ara mateix i aquí, gent que hauria de canviar, per al seu propi bé i, què dimonis!, també per al nostre i per al de les generacions futures—, d’aquest tòpic emergeix la distinció d’Aristòtil entre acte i potència, entre allò adquirit amb esforç (acte) i allò donat per la natura (potència). Píndar, poeta grec que va viure entre els segles VI i V abans de la nostra desgraciada era, acostumava a esperonar els atletes amb les paraules «arriba a ser allò que ets». És, doncs, deixant de ser allò que ara som com arribarem a ser allò que volem ser.

Per tant, el «sigues tu mateix» que s’escolta etílicament als bars o que es pot llegir als whatsapps dels adolescents davant la terrible tessitura d’haver d’anar a escola amb un gra al nas, pot acabar condicionant de manera castrant el bon desenvolupament de la civilització: no interessa, pel bé de tots, que la gent sigui com és, sinó que les persones (el matís entre gent i persones és aquí fonamental) siguin millors o, almenys, i seguint Samuel Beckett, que fracassin millor.

Una eminent filòsofa va satiritzar la societat postmoderna assenyalant que estem instal·lats en una dialèctica de per-anar-cap-on-tu-ets, em-quedo-on-estic-jo. Mal anem, doncs. Eduquem-nos en els clàssics de nou, deixem de ser nosaltres mateixos i siguem cada dia millors. Enfilem-nos a les espatlles dels gegants de la nostra cultura, sense vertigen. Trenquem aquest individualisme infantil i contemplem les excel·lències dels altres. Només deixant de ser un-ésser-per-a-un-mateix arribarem a ser un ésser-per-als-altres. (Perdó per l’argot existencialista, però és la nostra existència en comú allò que està en joc). Així doncs, keep calm and just be the best you can be.

2 Comentaris

F

Froilan

Igualada

19 de març 2015.23:29h

Respondre

Gran.... moolt gran !!

R

RO

18 de març 2015.09:00h

Respondre

Sintetizat i ben escrit. Aquesta haura de ser la via a seguir si volem prosperar a qualsevol nivell.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.