Divendres, 23/10/2015
1427 lectures

D’anou

Obro l’anou, m’enfilo a la noguera,

se m’obre un set al cel de roba vella:

plovia un sol castany a les taulades,

i arreu brotava l’obra acollidora

dels dies dòcils, fàcils, naturals,

i jo era un nen covard, i em creia fort

per mirar el món als ulls a coll d’un arbre.

Ara, però, se m’entafora tot

a la metàfora, i és quan mastego

el gust aspre de l’ombra de vellut

que veig fòssils de sol a les esclòfies.

 

 

 

De Carles Dachs, dins del llibre de poemes A dalt més alt (Pagès editors, 2015)

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.