Divendres, 19/10/2012
966 lectures

Cançó de tarda

A la tarda, quan per senderes fosques caminem,

les nostres pàl·lides figures apareixen davant nostre.

Si tenim set,

bevem les aigües blanques de l'estany,

la dolçor de la nostra infància trista.

Reposem com difunts sota el saüc,

esguardem les grises gavines.

Núvols de primavera s'alcen damunt l'ombrívola ciutat,

que els temps més nobles dels monjos silencia.

Quan les teves mans primes agafava,

pausadament vas obrir els ulls rodons.

D'això fa molt de temps.

Però si una obscura harmonia envaeix l'ànima,

apareixes tu, blanca, dins del paisatge autumnal de l'amic.

Poema de l'autor alemany Georg Trakl (1887-1914), dins Obra poètica, Adesiara Editorial, Martorell, 2012, traducció de Feliu Formosa

(versió en alemany:

ABENDLIED

Am Abend, wenn wir auf dunklen Pfaden gehn,

Erscheinen unsere bleichen Gestalten vor uns.

Wenn uns dürstet,

Trinken wir die weißen Wasser des Teichs,

Die Süße unserer traurigen Kindheit.

Erstorbene ruhen wir unterm Hollundergebüsch,

Schaun den grauen Möven zu.

Frühlingsgewölke steigen über die finstere Stadt,

Die der Mönche edlere Zeiten schweigt.

Da ich deine schmalen Hände nahm

Schlugst du leise die runden Augen auf,

Dieses ist lange her.

Doch wenn dunkler Wohllaut die Seele heimsucht,

Erscheinst du Weiße in des Freundes herbstlicher Landschaft.)

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.