Divendres, 3/10/2008
746 lectures

“La confidència”

La nit no ha deixat llum sinó en els trossos

de gel, que ens repartim i no bevem.

Ens ho farà saber. Fins a la fi

ho hem de saber: com la van violar,

i el corredor del col.legi es tornava

un uad de pedres seques, i els voltors

explotaven, enlaire, com les gotes

de gasolina en els pistons. Hi ha qui

sap sofrir més que els altres. Tots voldríem

sentir-nos fins i junts, fer-nos un feix

de joncs, i arrecerar les blanques medules

sota molta frescor. Pero n'hi ha un

que sofreix més, fins que aixeca el gosset

i l'hi tira a la cara, i ella es vessa

per terra, mollament. Un toll rodó

de bava i pietat d'ella mateixa.

I no hi podem fer res. Hem d'esperar

que algú proposi que ens n'anem.

Gabriel Ferrater (1922-1972)

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.