Divendres, 9/9/2011
943 lectures

Era un dia que tocava fer campana

Ambició, meta? Cap! En absolut.

Salvador Aulèstia

Transeünt de la transhumància temporal de les edats

transit ara la setena

-la càlida, l’ardent, l’omnisonant setena edat-

sense cap por

de les encara quatre o cinc que han de venir-me

abans no arribi

a la suprema edat penúltima i et torni a dibuixar

a la paret del quarto

quan la campana farà un toc més esquerdat i emocionant

que el ressò rodó i ple de la més gros-

sa de la seu

i més alegre i viu que el carillonejar

de la festa major de can pistraus.

Poema d’Enric Casasses (1951), del llibre Bes nagana, Edicions de 1984, Barcelona, 2011

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.