Divendres, 3/7/2015
885 lectures

Discurs matinal a l'Arbre Griehn

 

                                               1

Griehn, li haig de demanar perdó.

Aquesta nit no em podia adormir, tan forta era la tempesta.

Quan vaig mirar a fora, vaig veure que vostè vacil·lava

com un mico borratxo. Així ho vaig expressar.

 

                                               2

Avui brilla el sol groc a les seves branques nues.

Continua espolsant-se algunes llàgrimes, Griehn.

Però ara vostè ja sap el que val.

Ha lliurat la batalla més dura de la seva vida.

Uns voltors s'interessaven per vostè.

I ara ho sé: només gràcies a la seva inexorable

flexibilitat aquest matí s'aguanta encara dret.

 

                                               3

Davant el seu èxit, avui penso:

no ha estat sens dubte una bagatel·la enfilar-se tan amunt

entre els casalots de lloguer, tan amunt, Griehn, que

la tempesta pot visitar-lo com aquesta nit.


Poema de Bertold Brecht (Ausburg, 1898-Berlín Oriental, 1956), del llibre Devocionari domèstic, Adesiara Editorial, Martorell, 2014, traducció de Feliu Formosa

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.