Divendres, 22/5/2009
890 lectures

de Maria Mercè Marçal

Com si un tauró m’arrenqués una mà

i tot seguit l’escopís a la platja

i ella mogués els dits per manaments

estranys als de la meva voluntat

i ja no obeís més el meu cervell

-tal com el cap del gall decapitat

obre i tanca la boca i el cos corre,

esparverat, llunyà, sense retorn-,

jo contemplava aquell bocí de mi

esdevingut, ja per sempre, esytranger,

i alhora imprès per sempre, a cor i sang,

en el desig cicatritzat, i en l’ombra.

Maria-Mercè Marçal (1952-1998), del llibre La germana, l’estrangera , dins Llengua abolida (1973-1988), 3 i 4 Edicions, València, 1989

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.