Divendres, 11/1/2013
878 lectures

La mica d'aigua

A aquest floc

Que tinc damunt la mà, li voldria

Assegurar l'etern

Tot i fent de ma vida, del meu esclaf,

Del meu passat, dels dies presents,

Un instant solament: aquest mateix, sense límits.

Però ara ja és només

Un poc d'aigua, que es perd

En la boira dels cossos que trepitgen la neu.

Poema de l'autor francès Yves Bonnefoy (1923), del llibre Principi i fi de la neu, El Gall Editor, Pollença, 2006, traducció de Susanna Rafart

(versió en francès:

LE PEAU D'EAU

À ce flocon

Qui sur ma main se pose, j'ai désir

D'assurer l'éternel

En faisant de ma vie, de ma chaleur,

De mon passé, de ces jours d'à présent,

Un instant simplement: cet instant-ci, sans bornes.

Mais déjà il n'est plus

Qu'un peu d'eau, qui se perd

Dans la brune des corps qui vont dans la neige.)

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.