Divendres, 6/3/2009
791 lectures

Nocturn

NOCTURN

Quines són les imatges

que s'agiten al fons de les vostres nits,

ocells planyívols, animals salvatges

quan les pobleu de queixes i de crits?

Voldrà lligar-se amb d'altres harmonies

la música de fulles, més suau

de nits que no de dies?

Què cerca el vent nocturn a dins l'afrau?

Fins el penyal, guarnit de molsa bruna,

a mig pendís atravessat i cot,

mig diríeu que viu sota la lluna

per bé que sembli indiferent a tot.

Serena, quietud, vent i tempesta,

posats de la foscor,

porteu alguna divinal requesta

en ritme d'esperances i de por?

Almenys per mi, que entre la nit faig via

quan tanta d'animeta s'abalteix,

que el gran drap de la nit es desficia,

l'obscuritat glateix.

Àngels, tal volta, elisianes roses

a frec esfullen de l'oscat sentit;

o brollen veus parentes, de les coses

que frisen demanant un esperit.

El floc tot argentat, la lleu temença

de l'herba i el gran camp tan llargarut,

són un engany de vostra vana pensa

o un mot tràgicament inconegut?

Una remor que flota esmorteïda,

del passat o del futur és el trepig?

Són els difunts que capten a la vida

o els venidors que tusten al desig?

L'alè m'inspira d'una oculta raça?

Mon pensament, qui esgarriat me'l féu?

Ah, fins em sembla com si fos ma passa

d'un altre, caminant darrera meu!

On és l'aigua del pou que mai s’obrí?

on el tresor colgat? Sóc a llur vora,

i jo que els cerco, n'he romàs defora,

com un que dorm, sens veure ni capir.

Amara de llum pia,

-Oh doll quiet i blanc

del pleniluni que engrandeix ma via-,

la lassa i espectral malenconia

del nostre mur de fang.

Josep Carner (1884-1970), del llibre El cor quiet, Edicions 62, Barcelona, 1984

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.