Divendres, 29/5/2009
870 lectures

Parla també tu,

parla el darrer,

digues el teu judici.

Parla

-però no deslliguis el no del sí.

Dóna sentit també al teu judici,

dóna-li ombra.

Dóna-li ombra suficient,

dóna-n’hi tanta

com saps entorn teu repartida entre

mitjanir i migdia i mitjanit.

Mira al teu voltant:

contempla com tot es desperta

-arran de mort, vivent!

Veritat parla qui ombra parla.

Aquí es neuleix, però, el teu indret:

Cap a on, ara, desombrejat, cap a on?

Puja. Palpeja cap a dalt.

Devens més prim, més imprecís, més fi!

Més fi: un fil

pel qual vol descendir l’estel

per a nedar allà baix, a baix,

on ell mateix es veu brillar: dins l’onejar

de les paraules nòmades.

Paul Celan (1920-1970), del llibre Poemes, Edicions 62 Empúries, Barcelona, 2000, traducció de Karen Müller i Andreu Vidal

versió en alemany:

SPRICH AUCH DU

Sprich auch du,

sprich als letzter,

sag deinen Spruch.

Sprich –

Doch scheide das Nein nicht vom Ja.

Gib deinem Spruch auch den Sinn:

gib ihm den Schatten.

Gib ihm Schatten genug,

gib ihm so viel,

als du um dich verteilt weißt zwischen

Mittnacht und Mittag und Mittnacht.

Blicke umher:

sieh, wie's lebendig wird rings –

Beim Tode! Lebendig!

Wahr spricht, wer Schatten spricht.

Nun aber schrumpft der Ort, wo du stehst:

Wohin jetzt, Schattenentblößter, wohin?

Steige. Taste empor.

Dünner wirst du, unkenntlicher, feiner!

Feiner: ein Faden,

an dem er herabwill, der Stern:

um unten zu schwimmen, unten,

wo er sich schimmern sieht: in der Dünung

wandernder Worte.)

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.