Divendres, 24/1/2014
732 lectures

Poema d'Agustí Bartra

…què és l'avui què és l'ahir què els records aquestes pellucalles? són moments del passat que mosseguen el present vulnerable no hi ha temps no hi ha temps sinó la fluència i el xarbot dels éssers i les coses que davallant s'abracen a l'instant repetit com l'ona rere l'ona recordar és tant el càstig com la joia del cor i també la tristesa de la invencible arruga que dorm en la corol·la i vigila l'arrel el vent el vent més que sentir-lo el veig el vent que esborra amb mans irades un somriure d'ocells a la cara del cel la corda ben tibant avanço a poc a poc el gep de la lluna sarnosa

Poema d'Agustí Bartra (1908-1982), del llibre El gos geomètric, Cafè Central i Eumo Editorial, col·lecció Jardins de Samarcanda, Vic, 2010, edició a cura de D. Sam Abrams i Víctor Sunyol

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.