Dijous, 10/9/2015
1942 lectures

Poema de Blanca Llum Vidal + comiat

NIT I BOIRA

I ara digues,
digue’m com
collons
i amb què
tremolarà déu,
ai,
l’esgarrifança,
per abastar
un poc
de ploma buida
i abeurar-la
-llengua a fora,
cor estès,
ganya dimònia-
en qui sap
en quina deu
d’on ragi el món
de mal
al món
i la disfressa,
I digue’m com,
llegit el broc,
el raig coent,
l’ànima mòlta
i el turment
direm la fressa
que fa l’aigua
i el color de mort
i tot.

Poema de Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986), del llibre Punyetera flor, Labreu edicions, Barcelona, 2014

 

 

 

COMIAT

M'acomiado de la secció citant Francesc Garriga, Ibn Khafaja, Wislava Szimborska, Czesław Milosz, David Castillo, Narcís Comadira, Aleš Debeljak, David Soler-Ortínez, Philippe Jaccottet, Gabriel Ferrater i Iannis Ritsos.

 

Escriu i digues el que penses: 

no m’he mantingut mai en una sola postura,

prefereixo les excepcions.

Què en direm, de la civilització terrestre?  

Els cotxes aquí també es mullen  

per tu. 

Ets tan a prop quan no hi ets, 

ara que no em veus.

Parlar és, doncs, difícil, si és cercar... cercar què?

Ens ho farà saber. Fins a la fi

ho hem de saber.

Deixa'm venir amb tu.  

 

ORIOL GABARRÓ

 

Altres articles de El poema del mes

2 Comentaris

J

Jo

15 de setembre 2015.14:58h

Respondre

Ets tan aprop quan no hi ets....

A

Anna

Igd

10 de setembre 2015.23:53h

Respondre

Oh! Deixarà d’existir la secció?
Moltes gràcies Oriol per les estones que hi has dedicat, la trobarem a faltar!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.