Divendres, 30/11/2012
3133 lectures

Poema de Jordi de Sant Jordi

'Un cors gentil m'à tant enamorat'

I Un cors gentil m’à tant enamorat

lo cor e·ls ulls e mon fin pensamén,

que nit e jorn n’estan en gran debat

qui l’amarà d’ells tres primeramén,

e vey tan fort a cascun d’ells ençés,

que no mi val saber a remeyar;

e vets com m’à e·n quin joch ella mes,

que mon las cors no u porà soportar!

II Disen los ulls que no y cal debat jes,

qu·ells foren, cert, primers en lo triar

e qu·e son alt la vòlgron mays que res,

car manta nit los cové despertar

al lit ploran, per desir que·ls ne ve

d’ella veser, que·ls fa viure y morir;

e per ayçò han gran raysó, per què

null hom del mon no·ls pot res contradir.

III Diu lo cor cert que·ls ulls saben molt bé

qu·en lo començ lo vench primer ferir

un dolç esguart; d’equell sol, las!, sosté

lo foch d’amor, qui·l fa tots temps languir,

sens que remey no sent d’alguna part,

qu·ell ha l’afan y els ulls han lo plaser;

per qu·és raysó qu·ell n’aya mellor part

de sobre tots, si dret li volen fer.

IV Lo pensamén diu, que sí Déu lo guart,

que·ls ulls ne·l cor no poran sostener

nengun bon dret, que jorn, matí ne tart,

incessantment jamés no·s pot mover

d’ella pensar, en durmén ne vetlan,

què fa, hon és, ne si·l desamarà,

e qu·ell de tots sofer lo més afan;

per què tot sol, sens pus, la servirà.

V E vets açí en quin treball ten gran

visch quescun jorn que bella dona fa:

vey d’una part los ulls qu·estan ploran

e d’autra·l cor angoxós que·s perdrà,

y el pensament en pensar occupats,

tant que no say qui m’ajut en est cas,

si donques ley qui·ls ha tals adobats

no·m vol aydar a l’afan qu’eu ben pas.

Tornada

VI Na Ysabel, si mon bé desirats,

eu vos sopley declarets en tot cas

qual de tots tres deu ser de vos amats,

pus que·ls havets axí trets de compàs.

Altra tornada

VII Qu·en bona fe tant me suy malmenats,

des que no us vi, que·ls tres m’an dit tot ras

que, si donchs vós ayçò no declarats,

qu·en breu de temps me faran dur al vas.

Poema de Jordi de Sant Jordi (final del segle XIV-1424), dins del llibre Poesia, Editorial Barcino, versió de Carles Duarte, col·lecció Tast de Clàssics, Barcelona, 2011

(versió de Carles Duarte:

"Una dona gentil m'ha enamorat tant"

Una dona gentil m'ha enamorat tant

el cor, els ulls i el pensament,

que nit i dia mantenen un debat

sobre quin dels tres l'estimarà millor,

i els veig tan encesos cada un d'ells

que no en sé prou per posar-hi remei.

Vegeu en quin joc ella m'ha ficat!

El meu pobre cos no podrà suportar-ho!

Diuen els ulls que no cal cap debat,

que ells van ser els primers a fer la tria,

que la volen, per al seu plaer, més que cap altra,

i moltes nits els passa que els desperten

plorant al llit, pel desig que els ve

de veure-la, que els fa viure i morir;

i en això tenen tota la raó,

que així ningú no els podrà contradir.

Diu el cor que els ulls saben molt bé

que a l'inici el va venir primer a ferir

una dolça mirada, i que, sol i trist, sosté

el foc d'amor, que el fa sempre llanguir

sense que trobi enlloc cap remei;

ell en sent l'afany, i els ulls, el plaer;

escau, doncs, que ell en tingui la millor part

per damunt de tots, si es vol fer justícia.

El pensament -que Déu el guardi- diu

que ni els ulls ni el cor poden sostenir

cap bon dret, que de dia, matí o vespre,

incessantment no pot mai deixar

de pensar en ella, tant dormint com despert,

en el que fa, on és i si deixarà d'amar-lo,

i que ell de tots és el qui pateix més l'afany;

per això tot sol, sense cap ajuda, la servirà.

I vet aquí en quin trasbals tan gran

visc cada dia que la bella em concedeix:

veig d'una banda els ulls que ploren

i de l'altra el cor que es perd d'angoixa,

i el pensament enderiat a pensar;

tant és així que no sé qui em pot salvar,

si doncs ella, que tant els ha malmès,

no em vol ajudar en l'afany que passa.

Tornada

Na Isabel, si el meu bé desitgeu,

us suplico que decidiu clarament

quin de tots tres ha de ser amat per vós,

perquè per vós estan descompassats.

Altra tornada

Que en bona fe estic tan malmenat

des que no us veig, que els tres m'han dit

que, si vós sobre això no decidiu,

ben aviat em faran dur a la tomba.)

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.