Divendres, 16/5/2014
906 lectures

Poema de Philippe Jaccottet

Parlar és, doncs, difícil, si és cercar... cercar què?

Una fidelitat als únics moments, a les úniques coses

que ens davallen prou endins, que s'amaguen,

si així es teixeix un incert refugi per una presa inaferrable...

Si es tracta de dur una màscara més veritable que el rostre

per poder celebrar una festa perduda fa temps

amb els altres, que estan morts, o lluny o adormits

encara, i que a penes alcen del llit

aquesta remor, aquests primers passos vacil·lants, aquests focs tímids

-les nostres paraules:

murmuri del tambor per poc que el fregui el dit

desconegut...

Poema de Philippe Jaccottet (Moudon, Suïssa, 1925), del llibre A la llum de l'hivern, Lleonard Muntaner Editor, Palma, 2013, traducció d'Antoni Clapés

(versió en francès:

Parler donc est difficile, si c'est chercher... chercher quoi?

Une fidélité aux seuls moments, aux seules choses

qui descendent en nous assez bas, qui se dérobent,

si c’est tresser un vague abri pour une proie insaisissable….

Si c’est porter un masque plus vrai que son visage

pour pouvoir célébrer une fête longtemps perdue

avec les autres, qui sont morts, lointains ou endormis

encore, et qu’à peine soulèvent de leur couche

cette rumeur, ces premiers pas trébuchants, ces feux timides

– nos paroles :

bruissement du tambour pour peu que l’effleure le doigt

inconnu…)

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.