Divendres, 3/4/2009
714 lectures

Pronòstic contra esperança

Viure ara demà no servirà de res.

¿És millor qui, avorrit, fa un badall

que qui roba un cotxe?

No, no té més mèrit vendre gelats

que aplaudir un gol, ni escalar un cim

que fer dissabte amb pijama i sabatilles.

Cap tendresa no envelleix prou

ni evita la combustió de la felicitat.

Ahir només dura un dia, encara

que sovint l’amor embarranqui en el temps,

com una maleta abandonada

a la cinta transportadora de l’aeroport

en una terminal deserta, giravoltant

als cavallets de la memòria.

Sí, potser les tragèdies més tristes

són les monòtones: sortir del metge

amb una recepta en blanc, abonar-se

al paisatge de la finestra, regar

les plantes abans de suïcidar-se.

Ahir només dura un dia, encara

que tothora sentí “renteu-vos les mans

abans de dinar” i m’assalti

el silenci estimat de l’àvia, a la cuina,

triant mongetes. ¿Us he dit mai com m’agrada

que els amics em portin ensaïmades

de Mallorca?

                                          L’experiència és un grau

                                                                 sota zero.

Amadeu Vidal i Bonafont (Barcelona, 1973), del llibre Sauló, Pagès Editors, Lleida, 2006

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.