Divendres, 8/5/2009
690 lectures

Un sonet de Guittone d’Arezzo

XIII

Així doncs, ho deixo córrer, pobre de mi, almenys pel que fa a

parlar o a fer-ne mostra en el meu comportament exterior; i evi-

taré, tant com pugui, d’anar on tingui el poder de veure-us. I que

us plagui, per Déu, de no tolerar que jo mai us senti o us vegi

mentre sigui viu; perquè el delitós sentir i el mirar la vostra bella

presència m’han mort.

Ara bé, si jo no sento ni veig, ni recordo, amor, la vostra gran

bellesa plaent, que us fa semblar en tot un àngel del Senyor, pot-

ser que m’allunyi i m’enamori d’una altra, que em tingui per

tan perfecte com semblo: i, si la cosa va bé, ja tinc pensat qui.

Guittone d’Arezzo, (Arezzo, 1225-1294), del llibre Sonets d’amor, Obrador Edèndum, Santa Coloma de Queralt, 2008, traducció d’Eduard Vilella

(versió italiana:

Donque mi parto, lasso, almen de dire

o de farne ‘n senbrante alcun parvente;

e guarderòmi, al meo poder, de gire

loco ove veder possavi nente.

E piacciavo, per Deo, di non soffrire

ch’eo mai v’auda ni veggia al meo vivente;

ché morto m’à lo dilettoso audire

e lo sguardar vostra fazzon piacente.

Ma, s’eo non audo, ni veggio, ni menbro

lo gran piacer pieacente, amor, de voi,

ch’angel di Deo senbrate in ciascun menbro,

forse mo’ parto e ‘ntenderò in altroi,

che m’averà per sì fin com’eo senbro:

e, se mi val, pensat’aggio già coi.)

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.