Divendres, 17/10/2008
667 lectures

XI

potser no sempre serà així;i dic

que si els teus llavis,que he estimat,tocaven

els d’un altre,i els teus estimats dits forts li

           estrenyien

el cor,com van fer amb el meu no fa gaire;

si en un altre rostre queien els teus cabells

amb aquell silenci que conec,o amb aquelles

grans paraules crispades que,massa estentòries,

resten impotents davant l’esperit acorralat;

si això es produïa,vull dir si això fos...

tu del meu cor envia’m una petita paraula;

que jo pugui anar cap a ell,i agafar les seves mans,

tot dient,Accepta’m tota la felicitat.

Llavors em giraria,i sentiria un ocell

cantar terriblement lluny en els països perduts.

e. e. cummings (1894-1962)

Del llibre (a) poemes antologia poètica, traducció d’Albert Sargatal, El Gall Editor, Pollença, 2007

Altres articles de El poema del mes

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.