TORNAR
PUBLICITAT

Les 20 propostes del ple monogràfic d'habitatge prosperen amb els vots d'ERC, Poble Actiu i Som-hi

politica
Dimecres, 9 juny 2021. 16:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La suma dels onze vots d'ERC, Poble Actiu -les dues forces que proposaven el ple- i Igualada Som-hi va servir per aprovar totes els punts del ple monogràfic d'habitatge que va tenir lloc aquest dimarts al vespre. Tant els republicans com Poble Actiu van criticar amb duresa el govern local "per no haver fet res durant 10 anys per garantir el dret a l'habitatge, malgrat que a Igualada els preus dels lloguers han pujat un 43% entre el 2015 i el 2020".

Aquest dimarts al vespre es van encadenar tres plens a l'Ajuntament d'Igualada. Tres sessions que van sumar més de quatre hores i que van finalitzar força tard. Eren la presentació de la memòria anual de la síndica de greuges, el ple ordinari de juny i el ple extraordinari sobre habitatge, convocat per Poble Actiu i ERC Igualada. ERC i la candidatura municipalista Poble Actiu havien convocat la sessió extraordinària. Sobre la taula, 20 propostes per donar ajudes directes a aquelles persones amb dificultats econòmiques, un pla de xoc contra els pisos buits i una planificació de polítiques d'habitatge a mitjà i llarg termini. La totalitat de les propostes es van aprovar, amb el suport de les dues forces que les proposaven i Igualada Som-hi. El govern de Junts i el grup municipal de C's es van abstenir.

Entre les 20 propostes aprovades, hi figuraven "l'increment de les ajudes per pobresa energètica, un pla de lloguer jove per facilitar l'emancipació dels i les joves, una línia d'ajudes per a pagaments de fiances de nous lloguers, una línia d'ajuts per a la rehabilitació d'habitatges buits i degradats, l'exempció del pagament de l'IBI si es posa el pis a lloguer accessible, l'encariment del 50% de l'IBI pels pisos buits d'entitats bancàries, sancions per a entitats bancàries que tinguin pisos buits i forçar a bancs a posar els pisos a lloguer per aquella gent que està en risc de quedar-se sense habitatge", entre d'altres.

Malgrat que la formació que encapçala Jordi Cuadras va fer costat a les propostes que presentaven republicans i Poble Actiu, les seves intervencions no van estar exemptes de retrets. A ERC, en concret. Cuadras va etzibar que "per molt que s'aprovin aquestes propostes, necessiten l'impuls del govern municipal i es poden quedar en declaració d'intencions" i va recordar que "ERC va compartir quatre anys de govern amb Marc Castells". Igualada Som-hi remarcava que "en el nostre cas, fem possible les accions de creació d'habitatge influint en els pressupostos".

Enric Conill, portaveu d'ERC, va assenyalar al govern que "poden seguir negant el problema i ignorar les propostes dels grups de l'oposició o bé assumir que no han fet la feina que tocava i implementar les polítiques públiques d'habitatge que necessita Igualada". Insistia que "Igualada és la ciutat mitjana amb els impostos més alts de Catalunya, tenen l'obligació i el deure de destinar aquests recursos a les polítiques públiques i a solucionar els problemes dels igualadins". Alhora, Conill va "allargar la mà" al govern municipal per "impulsar conjuntament les 20 propostes que hem plantejat i fer possible que Igualada faci un salt endavant".

La representant de Poble Actiu, Neus Carles, engegava la seva intervenció exposant que "Igualada té un problema d'accés a l'habitatge digne. Sabem que aquesta problemàtica no és exclusiva de la ciutat, sinó que passa a tot el país, però això no ens pot servir d'excusa per a no fer res". Va assenyalar que Igualada "és la setena ciutat catalana on més han apujat els preus dels lloguers en els darrers anys, una pujada del 43% entre 2015 i 2020 segons dades de l'Incasòl". Per Neus Carles, "l'habitatge és un problema de país, però aquí a Igualada estem molt pitjor que en altres ciutats i per tant hem d'actuar amb conseqüència" i va proposar un pacte de ciutat per resoldre el problema de l'habitatge.


1 Comentaris

joan-t

Joan TORNÉ BISBAL

IGUALADA

10 de juny 2021.10:03h

Respondre

D’ençà que els bancs no donen res pel diners molta gent, inclosa gent gran, s’ha llençat a intentar valoritzar els seus actius immobles (només cal observar el ressorgiment de nous API’s) Jo... Llegir més mateix sóc copropietari de pisos en règim de lloguer a IGD.
Abans que es fes el fulletó repartit a totes les llars d’IGD vaig demanar les condicions de la subvenció al departament corresponent.
Els 20.000€ -màxim- són per puntuació seguint una sèrie de paràmetres que no permeten tenir res clar. A més, i això és més rellevant, no diuen quin serà el preu de lloguer social. Quelcom bàsic per tal que algú s’arrisqui a fer una inversió és saber el rendiment que en pot treure.
Tenia un projecte de rehabilitació d’un edifici de 4 pisos al centre. El cost de la rehabilitació supera els 20.000 € però no és això el que m’ha fet abandonar sinó el fet que em ‘xiulen’ que el lloguer social a oferir durant 5 anys condició per accedir a la subvenció, pot estar entre 100-150 €/mes.
No cal ser gaire brillant. Llogues al pis a 200-300€ per sota del preu de mercat 5 anys (5x12x300= 18.000€). On està l’ajut? En la possibilitat de finançament a canvi de demanar-te un munt de paperassa? En el resultat d’explotació no el veig.
A tenir en compte que un pis de lloguer a IGD, amb sort, renda entre un 3,5-5%. A Montbui, a igual cost, pot anar a 6,5-7%. Quin és el paràmetre que fa tombar el rendiment? L’IBI. També condiciona a les indústries que prefereixen establir-se en altres poblacions de la Conca.
Deixeu d’intervenir en l’economia i dediqueu-vos a rebaixar costos interns (per cert, algun ERTE a l’Ajuntament en tota la pandèmia?). Mentre tinguem unes taxes fiscals que ens situen en el TOP TEN de les ciutats amb IBI més car d’Espanya, la segona de Catalunya, no hi ha res a fer.
Podeu estalviar-vos els fulletons.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.