Deu alcaldes de l’Anoia no opten a la reelecció

Dels trenta-tres alcaldes actuals a l’Anoia, n’hi ha vint-i-tres que tornen a encapçalar candidatures als seus municipis per a les eleccions municipals d’aquest diumenge 28 de maig aspirant a revalidar el càrrec. Contràriament, hi ha deu alcaldes anoiencs que no es presenten a la reelecció.

Es tracta de Gumersind Parcerisas i Serra, alcalde d’Argençola per Esquerra Republicana de Catalunya en aquest darrer mandat (2019-2023) i exregidor (2015-2019); Jordi Badia i Perea, alcalde de Calaf amb Junts per Calaf (2015-2023); Jordi Cases i Camats, alcalde de Castellfollit de Riubregós (2019-2023) amb Junts per Castellfollit-Tots Som Castellfollit ; Bàrbara Ortuño i Escriu, alcaldessa del Bruc encapçalant el grup Bruc Viu-Acord Municipal ( (2019-2023); Maria Cristina Mas i Soteras, alcalessa dels Prats de Rei (2015-2023) per Grup d'Acció per Prats i exregidora (2007-2015); David Sànchez i Garcia, alcalde de Jorba (2015-2023), Pere Argelich i Pujadó, alcalde de Santa Maria de Miralles (2019-2023) per Junts per Miralles i exregidor (2007-2019) i Rosa Narbona i Agustín, alcaldessa de Sant Martí Sesguioles (2019-2023) amb Sant Martí Avança, i exregidora (2015-2019). Francesc Miquel Archela i Gil, alcalde de Rubió amb Junts per Rubió, és el batlle més longeu de la comarca. Forma part de l’Ajuntament de Rubió, com a regidor i com a batlle, des del 1995. Aquest mes de maig, vint-i-vuit anys després, no es presenta a la reelecció.

La majoria d'aquests alcaldes i alcaldesses no ocupen cap lloc a les candidatures d’aquestes eleccions, excepte Rosa Narbona i Agustín, alcaldessa de Sant Martí Sesgueioles, que no opta a a la reelecció, però tanca la llista, com a suplent, de la candidatura de Sant Martí Avança-Acord Municipal; i l’actual alcalde de Bellprat, Carles Pol, que tampoc opta a la reelecció, però ocupa el lloc número dos de la candidatura d’Units per Bellprat-Acord Municipal.

L’experiència

Gumersind Parcerisas, alcalde d’Argençola, ha valorat “molt positivament l’experiència", al llarg d'aquests anys a l'alcaldia, “de poder ajudar als veïns” i reconeix que “és una experiència gratificant i estimulant per la qual tothom hauria de passar.”

Carles Pol s’afegeix a les paraules de Parcerisas remarcant que “és una experiència molt positiva. L’hauria de viure tothom.”

Rosa Narbona i Agustín, alcaldessa de Sant Martí Sesgueioles, afirma que ha sigut “una experiència fantàstica. Com a persona, el que més m'amoïna és que les persones que m'envolten estiguin cuidades i siguin felices, i si en algun moment no és així, poder-les ajudar” i afegeix que “al ser l'alcaldessa d'un poble petit o una família gran, m'ha permès fer-ho d'una manera molt personal. També ha estat molt important poder ser al capdavant del municipi durant la pandèmia, perquè vam poder fer una gestió molt personalitzada i cuidada, no només la gent gran, sinó els nens i nenes, les famílies, les persones que vivim soles, etc.”

Bàrbara Ortuño ha ostentat l'alcaldia del Bruc al llarg d'aquest darrer mandat. "Han sigut quatre anys molt intensos en els quals, personalment, he après molt de les necessitats i el funcionament de l'administració pública i, sobretot, de les necessitats dels veïns i veïnes. He vist quins són els elements essencials, els grans reptes de present i futur que s'han d'atendre, com ara la gestió de l'aigua o temes relacionats amb l'energia, per exemple. Ha sigut una experiència que m'ha permès veure que hi ha moltes visions, moltes maneres d'entendre les coses però que, al final, el que ens toca fer quan governem és pensar en el bé comú, tenir una mirada ben àmplia. Que moltes vegades hem de ser assertius", explica l'alcaldessa.

Pere Argelich és un dels veterans de la política anoienca. Reconeix, però, que “quan entres a l’ajuntament penses que entens alguna cosa de política, després van passant els dies i veus que de política no hi entens tant” i afegeix que “a mesura que passa el temps, arribes a la conclusió que el millor que pots fer és intentar millorar el teu municipi i procurar el benestar de la gent, deixant la política a banda”.

Per la seva banda, Jordi Cases, alcalde de Castellfollit de Riubregós, ha explicat que l’experiència a l’alcaldia “ha estat molt positiva”, afegint que “estic molt satisfet i orgullós d'haver pogut tirar endavant les iniciatives que volia per tal de poder millorar la vida dels habitants de Castellfollit.”

També fa una valoració “molt positiva” el fins ara batlle de Jorba, David Sànchez, remarcant que l’experiència a l’alcaldia “m’ha permès una cosa que m’apassiona: aprendre. D’altra banda, he pogut conèixer la gent, a fons, en tots els sentits, cosa que m’ha fet créixer. El David d’abans i de després del pas per l’alcaldia, espero, només ha canviat en aquestes dues coses.”

Per a Francesc Miquel Archela, els anys a l’Ajuntament de Rubió han sigut “una experiència humana molt bona, i molt saludable. He après moltes coses de la gent del poble, dels grans i els joves.”

Jordi Badia, alcalde de Calaf, ens explica que la seva experiència a l’ajuntament calafí ha sigut “molt positiva, bàsicament pel fet d’haver pogut treballar pel teu poble, per la gent, pels veïns, ha sigut molt gratificant.”

Els millors moments…

Maria Cristina Mas ha format part de l'equip de govern dels Prats de Rei durant els últims setze anys, els vuit primers com a regidora i els darrers, com a alcaldessa. Una experiència" molt positiva" amb la qual "hem fet bona feina, hem portat a terme algunes obres necessàries en la xarxa de plujanes i en la d'abastament d'aigua per controlar les fuites, s'ha construït un magatzem municipal, s'han canviat els tancaments de l'edifici de la cooperativa, s'han posat plaques fotovoltaiques que donen servei a tots els edificis públics. Hem cuidat el servei a les persones i la cultura. Organitzar la Festa Major, per exemple, és molta feina, però és gratificant, la gent participa i gaudeix de l'esperit festiu."

Per a Gumersind Percerisas, “els millors moments són quan aconsegueixes els objectius proposats amb molt d'esforç i que milloren la vida de la gent.”

Sant Martí Sesgueioles va ser un dels escenaris emblemàtics de l'1 d'octubre a l'Anoia. L'alcaldessa recorda aquell dia com un dels moments més importants de la seva experiència. "Un dels motius pels quals em vaig presentar per a alcaldessa va ser perquè estava segura que viuríem un moment especial com a país i volia formar-ne part. Evidentment, no vaig imaginar-me en cap moment que seria tan intens! A Sant Martí vam viure un u d'octubre molt especial amb l'arribada de la policia i la guàrdia civil, viure aquell moment, veure com cadascú es va encarregar d'una cosa sense haver-ho parlat abans, la col·laboració de tothom votés el que votés, el final del dia amb una gran celebració a la plaça i també, evidentment, el dia 3 on tota la comarca va venir a donar-nos el seu escalf! Genial!", manifesta Rosa Narbona.

L’1 d’octubre també és entre els millors records per a David Sànchez. “Se‘m fa complex d’explicar, perquè va ser un cúmul d’emocions i vivències extraordinari, sintetitzat en les hores d’un únic dia. Il·lusió, temença, por, rauxa... tot això en escasses hores. Si m’hagués de quedar amb una imatge d’aquell dia, ho tinc clar: tot un poble, unit, braç amb braç, davant del col·legi electoral, plantant cara, amb fermesa, a aquells que simbolitzaven la manca absoluta de sentit democràtic. Volien votar i no van dubtar a jugar-se el físic per garantir-ho”, explica l’alcalde de Jorba.

“Les celebracions que preparàvem pels Hereus de la Fira d’Igualada potser els records més importants que m’emporto. Sempre venia una coral a la missa de l’església de Rubió, que és molt maca, que hem de cuidar i mantenir. Hi havia una amistat profunda amb la gent, això és el més important”, assenyala Francesc Miquel Archela.

Els millors moments per a l'alcaldessa del Bruc, Bàrbara Ortuño, "han sigut quan he tingut relació amb els nens i nenes del poble, quan he pogut atendre coses amb la gent gran i també quan ens han fet visites escoles de fora. També m'ha agradat molt tot el que hem desenvolupat a escala territorial, com ara els projectes de prevenció d'incendis. Així mateix, ha sigut una bona experiència el treball fet amb l'equip de l'ajuntament, totes les millores que hem fet en serveis i gestió."

En aquest sentit, Pere Argelich remarca, com a “record més agradable, quan un veí et diu que li ha agradat la gestió que ha portat el consistori aquest temps”.

En aquesta línia s’afegeix Carles Pol, destacant “la confiança de la gent cap a mi i cap al nostre equip per la feina feta aquests anys.”

Des de Calaf, Jordi Badia recorda com a bons moments “quan finalment aconsegueixes resoldre o tancar un tema que feia anys que perseguies. T’omple de satisfacció. També quan et trobes l’agraïment de les persones, si has pogut ajudar-los o resoldre alguna qüestió individual o col·lectiva.”

Castellfollit de Riubregós ha passat de 233 veïns l’any 2000 fins als 159 de l’any passat. El seu alcalde, Jordi Cases, es queda, dins els bons moments, “quan hem aconseguit que una família s'instal·li al nostre poble. És un moment molt gratificant que compensa la feina feta.”

… i els moments no tan bons

Els alcaldes i alcaldesses també passen mal moments. Òbviament, aquest darrer mandat, ha estat marcat per la pandèmia, com reconeix Gumersind Parcerisas, assenyalant que "ens va alterar profundament la vida diària i va estroncar el funcionament normal de l'Ajuntament."

En aquesta línia s’hi afegeixen Jordi Cases, que reconeix que el pitjor moment d’aquests darrers anys ha sigut “la pandèmia i la seva gestió per part d’algunes administracions”; i Maria Cristina Mas, manifestant que “la gestió de la pandèmia va ser dura, amb certa sensació d’impotència.”

Si ha d’escollir un mal moment, l’alcalde de Jorba, David Sànchez, recorda “la pandèmia, les persones que van patir i les que van deixar-nos, i, molt especialment, les que no van poder ser acomiadades com mereixien.”

Hi ha alcaldesses que valoren, negativament, la relació amb altres polítics. Rosa Narbona assenyala que “no recordo cap moment dolent o negatiu. Només m'han molestat les persones dolentes i mentideres, que son molt poques però fan mal” i afegeix que “es pot no estar d'acord amb la manera de fer de les persones que estan governant o voler donar idees de millores en genera i s'ha de poder parlar. Per aquest motiu, nosaltres vam crear diversos canals de comunicació, el primer i més important és que jo he estat a l'ajuntament cada dia –havent demanat una excedència a la feina–, i també vam crear un WhatsApp de contacte directe amb l'alcaldessa, etc.” Bàrbara Ortuño també lamenta "la manca de diàleg i l'actitud bel·ligerant per part de l'oposició, sense generalitzar. L'oposició ha mantingut una postura molt hostil en tot moment i molt poc col·laborativa. No vull generalitzar, insisteixo, però ens hem trobat amb un mur", remarca l'alcaldessa del Bruc.

Per la seva banda, Pere Argelich destaca, com a “episodi més dur que he hagut de viure” aquests anys com a alcalde de Santa Maria de Miralles, “l’incendi forestal de l’estiu del 2021”. Un incendi que carles Pol, alcalde de Bellprat, també ha destacat com el pitjor episodi viscut com a alcalde.

El 1986 hi va haver un gran incendi que va afectar el municipi de Rubió. Tot i que no era alcalde, Archela recorda aquell terrible episodi de la història del municipi. Un capítol a partir del qual l'alcalde ha "pilotat iniciatives per preservar l'entorn, com la serra de Rubió. Ara som una vintena de pobles. Rebem subvencions, petites, perquè els polítics de la capital la muntanya la volen, però no la cuiden. O no pateixen prou per cuidar-la. Avui el bosc no val res, però té molta importància i molt valor".

Per a Jordi Badia, els pitjors moments en la seva vida política han passat “quan veus que no pots resoldre algun tema o que has de renunciar a una cosa que penses que seria positiva i que per raons diverses no pots fer. Una de les coses, per dir-ne alguna, que més greu em sap no haver pogut resoldre o fer és el tema del porta a porta per a tots els pobles de la mancomunitat de l’Alta Segarra, que va quedar bloquejat perquè l’oposició no ho va acceptar. Aquesta és una de les coses que m’hagués agradat fer i que no he pogut.” També esmenta “quan et trobes amb problemes de la gent i que intentes resoldre, però finalment no pots. Són les frustracions que et queden.”

Com viuran la política municipal a partir d’ara?

“Ho viuré de prop, però també prenent una certa distància. Necessito descansar i, a més, tinc la meva vida professional que m'ocupa molt de temps”, reconeix Gumersind Parcerisas, fisn ara alcalde d’Argençola.

També ho viurà “de prop” el batlle de Jorba, David Sànchez, que explica que “quan et consideres, com jo, un animaló polític, no puc dir altra cosa: ho viuré de prop”, tot i que afegeix que “hi haurà noves persones, noves idees, nous valors i nous equips. És el seu moment, de portar la seva visió a la pràctica. Si em demanen ajuda, hi seré. Si no, em quedaré al marge tirant endavant els meus projectes empresarials, que vull viure com l’alcaldia: amb passió.”

Des d’una certa distància, ara física, ho viurà l’alcaldessa Rosa Narbona. “Per motius personals marxo de Sant Martí un cop acabi la legislatura, però com que tinc casa no perdré el contacte. De fet, tinc moltes ganes de viure la propera festa major sense haver-me de preocupar de res!”, assenyala.

Bàrbara Ortuño passarà “a ser una veïna del Bruc i estaré sempre disponible per si volen consultar-me algun tema en relació amb l’experiència d’aquests quatre anys. Aniré als actes que siguin interessants participar-hi. També estic pensant en quin àmbit o iniciativa del municipi podria ajudar o donar un cop de mà, però de moment vull centrar-me en la vida personal i reprendre la meva vida professional que és on aniran totes les meves energies ara.”

Pere Argelich explica que “faré un pas al costat i les meves opinions seran com les de un veí qualsevol.”

Maria Cristina Mas ens explica que “a partir del 17 de juny deixaré l’alcaldia i em dedicaré a altres activitats que havia deixat de banda o no hi podia dedicar gaire temps com viatjar, llegir més i sobretot dedicar més temps a la meva família. Vull agrair a tots els regidors que m’han acompanyat durant aquestes dues legislatures el seu treball, compromís, implicació i suport. Moltes gràcies!”

Francesc Miquel Archela reconeix que “hagués pogut continuar, almenys un parell d’anys més, però ho he hagut d’avançar. Penso ajudar tant com pugui el grup que guanyi les eleccions amb la meva experiència, a ajudar a continuar que es mantingui tot el que s’ha fet i que es millori”.

Jordi Badia explica que "evidentment, no ho viuré com ho vivia abans de ser alcalde, perquè he estat a dins i tindré un coneixement que abans no tenia, però deixo de ser alcalde i passo a ser exalcalde, que no sé exactament en què consistirà. Segurament, seguiré de prop la política i estaré més interessat a saber com evolucionen les qüestions, però me n'allunyo. Sempre que em demanin, hi seré, però no tindré una activitat més enllà de les que pugui tenir a través de les entitats de les quals formo part i on ara podré participar sense el pes de ser alcalde."

Jordi Cases reconeix que “un cop has estat a l'ajuntament entens més el funcionament dels ens públics, això és molt important, i recomanaria a tothom aquesta experiència. Sempre estaré a punt per treballar pel poble i els seus veïns.”

Carles Pol, somriu, i manifesta que seguirà la política “des del sofà”.