TORNAR
PUBLICITAT

Igualada acudirà a les urnes amb un favorit a la reelecció i diversos aspirants a l’esquerra

Primeres municipals després del referèndum de l’1-O. La contesa electoral serà una pugna de filosofies: el dinamisme basat en les grans inversions davant propostes que reclamen un gir en les polítiques socials

politica
Dissabte, 25 maig 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Sis partits competiran diumenge, 26 de maig, pels 21 representants que hi ha al ple d’Igualada. L’equació que s’haurà de fer aquest dia s’ha anat escrivint els darrers mesos: un favorit -Marc Castells, JxIgualada- que compta ara amb una majoria molt còmoda i que ha desplegat un programa centrat en les grans inversions i l’aposta universitària; i uns quantes possibles alternatives (ERC, Som-hi, Poble Actiu) que ataquen el govern i proposen una alternativa basada en un gir a l’esquerra. Les grans qüestions, a part dels problemes endèmics com l’economia i l’atur, en els quals s’ha millorat els darrers quatre anys, versen sobre l’habitatge i l’educació. La dreta unionista es presenta amb dues opcions, el PP i C’s que pren el relleu d’un actor més indesitjat i situat més a l’extrem, PxC

Noves cares

La rampa de sortida ha canviat d’actors i actrius. La meitat dels regidors de l’Ajuntament seran persones que mai havien ocupat un lloc al consistori. Fa un any es van començar a fer els primers moviments, amb la concreció de la candidatura d’Enric Conill, que passà de número tres a número u d’Esquerra.

Després va venir la irrupció de Jordi Cuadras, que reconstruïa una fórmula similar a l’Entesa per Igualada, amb PSC, Comuns i persones sense filiació política. La gran pregunta era si repetiria el batlle, Marc Castells, actual president de la Diputació de Barcelona. Mentre s’esperava la resolució de la incògnita, mostrava les credencials Poble Actiu, evolució municipal de la CUP (dos mesos després, s’anunciaria que Neus Carles era la número u). Marc Castells va confirmar que optava a la reelecció abans de Nadal i poc després entrava en joc C’s, amb Carmen Manchón.  I, finalment, com s’esperava, el PP va postular l’incombustible Joan Agramunt.

En aquestes llistes renovades, amb els resultats de 2015, repetirien cinc persones de la candidatura de Castells, una d’ERC, una de Poble Actiu i una d’Igualada Som-hi i també Joan Agramunt. Les persones vinculades al partit s’han anat esfumant de moltes candidatures. Acompanyen Castells només quatre persones del PDeCAT entre els deu primers de la llista. Les llistes d’espectre ampli i transversals també han estat la norma en el cas d’ERC i Poble Actiu.

El que es va fer esperar igual que la decisió de l’alcalde va ser la de l’espai dels Comuns sobre cap a on es decantarien. La mà estava estesa tant per Poble Actiu com per ERC, però el factor decisiu hauria estat el contingent ecosocialista que va optar per reeditar la fórmula de l’Entesa amb el PSC i persones agrupades amb el col·lectiu Igualada Oberta.

L’espai públic, sobre la taula

L’Anella Verda i els equipaments de la Ciutat Europea de l’Esport, a Les Comes, han estat els grans estandards de l’obra pública del PDeCAT de Marc Castells, temes que ell ha assegurat que vol continuar, a més de noves accions al Molí Nou. Els seus adversaris a l’arena política també han promès obra pública. Pel que fa a l’habitatge, formacions tan diferents com Poble Actiu i PP plantegen dedicar un terç de les inversions a l’habitatge social. Enric Conill sorprenia a mitjans de març amb una iniciativa per soterrar part del Passeig Verdaguer i Jordi Cuadras, les darreres setmanes ha insistit a dotar d’eixos de vianants els barris i la construcció de rampes automàtiques al carrer Lleida i l’Avinguda Balmes. C’s, amb un to més tímid, veu amb bons ulls l’obra de govern del PDeCAT en aquest àmbit i proposa accions puntuals de millora als barris.

La disputa pel vot

La campanya, si no hi ha canvis els darrers dies, és neta. L’ofensiva l’ha pres als debats Jordi Cuadras, no en va el seu espai és el que pot témer més punts de fuga o atreure més votants. Competeix amb Castells pel vot centrista, amb Conill pel centre-esquerre, amb Poble Actiu per una petita fracció de l’esquerra rupturista i amb PP i C’s per tenir un alcalde no sobiranista. Davant l’oposició, Castells ha accentuat el seu perfil de gestor i la reducció del deute que -sovint- recorda com una herència de PSC i ICV. Mentre, ERC i Poble Actiu -amb ‘targets’ propers però sense atacar-se- han pronunciat les darreres setmanes el seu perfil més social. Els republicans, menys agressius amb l’alcalde que el 2015 quan precisament venien de pactar amb ell, han bolcat bona part de la campanya en aspectes com la fiscalitat i el tema ja esmentat de l’habitatge.  L’esquerra independentista  ha incidit també en l’habitatge i la novetat d’un Pla de Transició Ecològica. Un perfil més discret adopta Joan Agramunt, del PP. No ha fet compareixences davant els mitjans i ha llançat les seves propostes als debats i en notes de premsa, sense apartar-se de la seva tònica al ple, centrada a abaixar els impostos. Els darrers anys, el PP ha tingut almenys sempre un miler de vots. Quin pot ser l’efecte per a Agramunt de la irrupció de C’s? El partit taronja va sumar una xifra de 4.500 vots el 21 de desembre i sembla evident que no podrà reeditar aquests resultats (altrament tindria quatre regidors).  Queden pocs dies per saber si PP i C’s coexistiran al ple d’Igualada.

L’elector independentista

Podran mobilitzar Junts per Igualada, ERC i Poble Actiu tot el votant independentista, si C’s no mobilitzarà l’unionista? L’1 d’octubre el “sí” a la independència va treure poc més de 13.000 vots a Igualada, però cal recordar que el referèndum tenia fórmula de cens universal i alguns igualadins i igualadines van optar per anar a votar a pobles. El 21 de desembre, el total del vot independentista va ser de 14.479 electors. Era un escenari de màxima mobilització i la terna independentista va treure 3.000 vots més que els mateixos espais a les municipals de 2015. Per tant, aquests partits aspiren a animar a tot aquest votant, com C’s al que va votar Arrimadas (Carmen Manchón va semblar anar en aquest sentit en el seu sorprenent ‘speech’ a la part final del debat de l’Ateneu).  I també hi ha Jordi Cuadras, que ha subratllat que l’aposta d’Igualada Som-hi és en clau estrictament municipalista i hi tenen cabuda tant els independentistes com els no independentistes.

CiU va treure 7.500 vots el 2015. Els vots de Puigdemont el 21 de desembre del 2017 -7.734- garantirien el primer lloc i potser la majoria absoluta a Marc Castells de nou. Hi ha els 7.000 vots que va treure ERC fa un mes, motiu d’optimisme per a Conill, i que incloïen els habituals votants republicans, però també cupaires i ‘puigdemontistes’ que a les europees poden canviar el sentit del vot. Molts escenaris oberts i 21 regidors per decidir.

 

Igualada: Vots 2011   Igualada: Regidors 2011

Igualada: Vots 2015  Igualada: Regidors 2015


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.