TORNAR
PUBLICITAT

Igualada: deu anys de l'aturada del POUM

Vuit setmanes després de l’aprovació inicial, amb el Rec com un dels eixos de debat, l’oposició va frenar el pla en la sessió plenària de febrer

politica
Dimecres, 26 febrer 2020. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Una qüestió de naturalesa política per debilitar un govern en minoria, les pressions dels empresaris, la pèrdua de sòl industrial, l'afectació a l'històric barri del Rec o una col·lisió de tots aquests factors. El ple d'Igualada va decidir fa deu anys no continuar amb la tramitació del pla urbanístic, per 11 vots a deu. Parlem amb quatre protagonistes d'aquells dies, ara retirats de la política, sobre la polèmica del POUM del 2010.

PUBLICITAT

En dos mesos, el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Igualada va néixer i morir. Ho va fer en un temps rècord. Fins aleshores, les inicials POUM evocaven a un partit català de l'època de la República i la Guerra Civil; des d'aquell 2010, a la capital de l'Anoia les sigles transporten a l'opinió pública a una planificació marcada per la polèmica i el desacord entre els partits. L'aprovació inicial va ser en una sessió plenària molt llarga, el darrer dimarts de desembre, acompanyada de l'aprovació dels pressupostos (els penúltims) de l'Entesa. Vuit setmanes després, el POUM quedava frenat a la mateixa sala. Era el 23 de febrer de 2010. Ara fa deu anys.

El darrer mandat de l'Entesa per Igualada (PSC-ICV) va estar marcat per la recessió econòmica i per la manca d'una majoria estable per tirar endavant els projectes del govern. L'equip de Jordi Aymamí es recolzava de manera puntual en el PP —malgrat l'abisme ideològic, membres del govern n'elogiaven "la responsabilitat"— i ERC per fer prosperar iniciatives com els pressupostos o els valors cadastrals. El suport del PP hi va ser en l'aprovació inicial del POUM, el 30 de desembre de 2009, però el partit que dirigia Pere Calbó va canviar de mig a mig la seva opinió en poc més d'un mes. CiU i ERC, que s'havien abstingut en l'aprovació inicial, també van posar-se en contra del pla.

Fins a la pinça que hi va haver en el ple decisiu, 11 representants contra els deu del govern, hi va haver força enrenou en l'opinió pública igualadina. Sobretot per part dels adobers, que se sentien molt perjudicats per l'impacte econòmic de la proposta (entenien que no es donava prou valor a les seves propietats), i per l'entitat Amics del Rec, que entenia que el pla era massa "agressiu". El malaurat Manel Caro, un dels portaveus de l'entitat, defensava una planificació però afegia que el POUM canviava per sempre la fesomia del barri adober, ja que proposava avingudes molt amples (en concret, el carrer del Sol s'eixamplava fins a 18 metres, per exemple) en l'esbós inicial.

El gir en 'u' del PP

Si algun factor va ser determinant com recorda l'aleshores regidor convergent Jordi Pont (que seria vuit anys el responsable d'urbanisme, des del 2011) va ser el gir en u del PP a mitjan febrer: "ens va sorprendre. Molt. Havien estat durant molt temps el soci prioritari de l'Entesa. Vaig rebre una trucada a meitat de mes on em parlaven del canvi d'opinió dels populars. I allò ho canviava tot, perquè ens sorprenia que el govern no tingués això lligat amb el seu soci. Si no volíem seguir amb el POUM, aquell era el moment".

Jordi Pont, de CiU, amb el plànol del POUMEn aquell moment CiU ja havia adoptat, des de feia unes setmanes, una postura contrària al pla: "així que ens anàvem endinsant en els continguts del pla, anàvem considerant més coses negatives. Ens vam abstenir en l'aprovació inicial, però al cap d'unes setmanes rebíem molts 'inputs' de la ciutadania, militants i no militants, sobre l'impacte econòmic d'aquella planificació".

Antoni Pàmies: "es podia parlar de tot"

Pàmies, el desembre de 2009, amb un dels plànolsEl gran protagonista del pla era el regidor d'Urbanisme Antoni Pàmies, un dels membres més veterans de l'Entesa i el PSC. Com a regidor tenia un perfil més tècnic que polític i estava allunyat de les polèmiques... fins que l'Ajuntament es va sentir agreujat per la Generalitat i la Direcció General de Comerç en la denegació dels projectes del World Trade Center o l'outlet, en dues decisions on el govern hi va veure la mà del manresà Josep Huguet. Pàmies, sobre el POUM, opina que "per fer un pla general calen majories. No la vam tenir. El Pla datava del 1986 i ja s'hi havien fet moltes modificacions. Sense el POUM estàvem sotmesos a com bufa el vent en cada moment". 

El que era tinent de batlle de Jordi Aymamí considera que "podia haver estat aquell pla, o un altre, però s'havia de poder discutir. Per tenir sentit de ciutat cal un POUM. Si pensem que hem de créixer, hem de partir d'una idea". Creu que "la crisi no va ser decisiva en fer caure el pla, al contrari, podia ser una oportunitat. Li restava l'efecte especulatiu. El POUM estava pensat per no caure en el mateix error de l'especulació. Si hi va haver un aspecte decisiu en tombar el POUM va ser la qüestió política". 

Sobre la qüestió del Rec i les crítiques que tenia la planificació pensada per l'Entesa per part dels col·lectius vinculats al barri, Pàmies assegura que "estàvem oberts a parlar. El Pla servia per discutir-ho tot i també què es podia fer al Rec. La fase d'al·legacions era precisament per això. Va ser un Pla General no-nat i no es va poder obrir cap debat a fons".

Els empresaris, en contra

Les setmanes anteriors al ple, els empresaris de diversos sectors es van anar posicionant contra el projecte. Una part de les indústries i magatzems del polígon de les Comes van signar un document per la retirada del pla, ja que en aquesta àrea el document "reduïa els usos industrials". La UEA també mantenia una línia contrària. Els més crítics eren els adobers, però, i presentarien mesos més tard un informe econòmic on xifrava les pèrdues que tindrien en 177 milions d'euros. "Un pla inviable econòmicament", van insistir.

Compte enrere

El PP va presentar una setmana abans del ple ordinari de febrer una moció per anul·lar la tramitació del pla urbanístic. Joan Agramunt, un dels dos edils populars, assegura que "si és cert que vam donar un vot de suport a la tramitació inicial, però així que vam estudiar amb detall els plans de millora urbana vam veure que no eren viables econòmicament". El regidor afirma que "vam canviar la posició perquè vam entendre que calia fer un pas enrere per fer-ne tres endavant després" i que "només que des d'aleshores no se n'ha fet cap més".

ERC i l'Entesa fan una darrera aproximació

Tant CiU com ERC havien demanat més temps per fer al·legacions a principis de febrer. El canvi de postura dràstic del PP, a més de la petició de CiU -amb Marc Castells de portaveu- que instava a la retirada, deixava a ERC com a àrbitre. Els republicans i el govern van tenir una darrera aproximació. Oriol Solà, un dels regidors d'ERC aleshores i el que va intervenir al ple del 23-24 de febrer, recorda que "teníem clar que era vital ordenar la ciutat, però el pitjor que podíem fer era fer-ho malament. Es feia d'esquena a la gent". 

Oriol Solà i el malaurat Joan Torra. Els republicans i l'Entesa tenien posicions molt allunyadesOriol Solà assegura que "amb l'aprovació inicial el sentit que donàvem a l'abstenció era que es negociés, però ens vam trobar que l'Entesa no volia canviar res". Entén que "el Rec va ser el principal escull, no volíem aquella transformació radical, va ser el principal camp de batalla. Però ja discrepàvem en més coses". En la seva opinió, el canvi del PP "va ser incoherent, es va deure a pressions empresarials, no va ser cosa de model de ciutat". L'Entesa en aquell moment es va trobar sense aliat (quedava una setmana pel ple) i malgrat que es van allargar la mà a ERC, hi havia "massa coses" que els separaven del model de ciutat.

El Saló de Sessions, ple a vessar

El ple decisiu va ser llarg i com era de preveure intens, com va recollir la crònica feta per la periodista Laia Segura. Els quatre grups van coincidir en les seves intervencions en què calia un pla urbanístic, però CiU, ERC i PP van deixar clar que no era aquell. El resultat de la votació, 11 contra 10, calcava el d'un any enrere de la moció de les zones blaves. La diferència, que la votació de febrer de 2010 sí que va ser determinant i el POUM es va aparcar. Acabada la sessió, en un saló ple, hi va haver alguns aplaudiments tímids. Havia estat un ple molt llarg. Ja era 24 de febrer.

S'obria un termini de tres anys fins que es pogués tornar a obrir el meló del POUM. "Són deu anys i no s'ha avançat" manifesta Pàmies, que va deixar la política activa el 2011, com també Oriol Solà. "Per mi va ser una oportunitat perduda. Teníem sensació de final d'etapa", recorda l'aleshores regidor d'ERC, "una etapa en la qual va mancar diàleg a la ciutat. Tant aquell moment com en l'ampliació de les zones blaves -que tenien coses positives- va faltar un gest cap a l'oposició per cercar consens".

La frenada del POUM va obrir també altres lectures. A punt d'entrar en un cicle electoral de tres comicis en un any (Parlament-municipals-Congrés), CiU Igualada "vam veure indicis clars de desencantament amb el govern, que es podia donar un tomb i que l'hegemonia de l'Entesa no era intocable. Ja havia estat un senyal l'oposició a les zones blaves i la inquietud de molts ciutadans per com es planificava ens ho va confirmar" conclou Pont.

 

PUBLICITAT

2 Comentaris

M

Manel

Igualada

26 de febrer 2020.22:03h

Respondre

La majoria té clar que s’ha de fer un POUM, però ningú dona el pas no sigui que perdin la cadira.
Falten polítics valents i amb visió de futur per donar un tom a la situació de la ciutat

j

josep

igualada

26 de febrer 2020.13:41h

Respondre

Vaig segui tot el proces del poum de fa 10 anys un poum amb una visio de futur que es merexia Igualada principalment pel barri del rec, va ser exposat al escorxador un projecte fet amb cara i... Llegir més ulls.Pro sempre es topa amb els poders factics Igualada no tirara mai endevant no ha sigut mai valenta , que tenim al rec? ? Una autentica ruina i com mes ays pasin pitjor an pasat deu anys d’aquell Poum tan innovador i que s’ha fet, Res!!! Es va fer la Ronda del Rec amb una visió de futur que avui dia es una tranquilitat pel transit a dins d’Igualada.Si el nostre Ajuntament o els que vinguin no tenen visió de futur tindrem un barri de rec en ruina total.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.