TORNAR

Jordi Ausàs: 'El voluntariat a Catalunya és una marca de país'

Entrevista al Conseller de Governació i Administracions

politica
Diumenge, 25 octubre 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Jordi Ausàs va néixer a la Seu d’Urgell el 1960. La seva vida professional ha estat lligada a la política i al món de l’ensenyament. En l’àmbit de la política municipal, ha estat alcalde de la Seu d’Urgell (2003-2007) i, anteriorment, regidor a l’oposició (1999-2003). En l’ensenyament, ha exercit de mestre d’educació primària i de professor de català per la Universitat de Barcelona. També ha estat director de l’Escola Andorrana d’Escaldes-Engordany. Des del 1995, ha estat diputat al Parlament de Catalunya. Actualment és Conseller de Governació i Administracions Públiques.

El conseller de Governació, Jordi Ausàs

Text: Mònica Puntí Brun / Fotos: cedides Generalitat

Entrevista escrita:

La conselleria de Governació i Administracions Públiques té quatre branques clarament delimitades.

Sí, efectivament. El Departament de Governació és, en primer lloc, el departament dels ajuntaments, el que fa funcionar el país des del suport als ajuntaments i al món local. En segon lloc, fem funcionar el país impulsant la funció pública i la modernització de l’Administració. En tercer lloc, ho fem desplegant les tecnologies de la informació i la comunicació. I, finalment, impulsant els valors del civisme i del voluntariat.

En relació a aquesta darrera branca, es va impulsar el Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat. En què consisteix?

Aquest Pla és una eina molt consensuat i participativa, que ha tingut en compte, des d’un inici, les entitats i les associacions. El Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat determina els eixos, les línies estratègies, els objectius i les mesures sobre l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya. No és una declaració d’intencions perquè porta al costat la planificació pressupostària corresponent per impulsar aquestes actuacions.

Per què era necessari un pla d’aquestes característiques?

Doncs, perquè el voluntariat a Catalunya és una marca de país. El voluntariat ens fa notar que Catalunya és un país amb valor. Hi ha més de 600.000 persones voluntàries a Catalunya i 1.700 entitats dedicades exclusivament al voluntariat. Aquesta és una marca de país que havíem d’impulsar a través d’aquest Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat. Estem parlant d’una eina molt potent per vertebrar i cohesionar el país a través d’aquests valors.

Aquest Pla va permetre la creació de l’Observatori Català de Civisme. Què pretén aquest organisme?

L’Observatori Català de Civisme compta amb 40 membres entre persones especialitzades en la matèria i representants d’entitats, de col•legis professionals i altres persones vinculades amb el sector. Estem parlant d’una eina per construir un país molt més cohesionat, un país molt més cívic, un país vertebrat amb els valors del civisme. Aquesta és la raó de la creació de l’Observatori. El civisme és un dels pilars sobre els quals s’ha de fomentar el nostre país, la Catalunya del s. XXI.

Lligant l’àmbit de l’Acció ciutadana i les telecomunicacions, trobem la Xarxa de Punts TIC.

Efectivament, en el Departament de Governació també fem funcionar el país des del suport a les telecomunicacions i a la societat de la informació, per això s’està ampliant i millorant la Xarxa Òmnia, ara integrada dins la Xarxa de Punts TIC. Aquesta xarxa el que pretén és evitar la fractura digital, sobretot, en entorns socials amb dificultats o en col•lectius allunyats de les noves tecnologies.

El 16 d’octubre se signarà el Pacte Nacional per a les infraestructures i per primera vegada aquest inclourà les telecomunicacions.

Masses vegades quan parlem d’infraestructures es pensa en carreteres, trens, vies de comunicació terrestres, etc. Però, hem de pensar també com a infraestructures les telecomunicacions. El desplegament de les infraestructures de telecomunicacions pel conjunt del nostre país és l’única garantia superar les desigualtats i per aconseguir la igualtat d’oportunitats independentment d’on es visqui.

Un dels majors reptes plantejats per la seva conselleria va ser la nova planificació territorial de Catalunya.

Sí, fins ara el Govern ha aprovat la Llei de Consells Locals. Una llei important de representació del món local a Catalunya i una llei molt municipalista que es desprèn del desplegament de l’Estatut. El Departament de Governació està compromès a tirar endavant aquesta nova organització territorial de Catalunya i ens cal la Llei de les vegueries. Catalunya necessita disposar d’una divisió territorial pròpia vinculada al catalanisme polític i que superi la visió provincial del país. La visió provincial i el catalanisme polític són conceptes antagònics. Així, de la mateixa manera que nosaltres tenim Generalitat o Mossos d’Esquadra, hem de disposar d’un model territorial propi.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.