TORNAR
PUBLICITAT

Junts per Catalunya vol retenir els seus feus al nord i a l’oest de l’Anoia

Una de les altres places per decidir és Òdena, on Francisco Guisado va recuperar la majoria del PSC el 2015 i hi ha la polèmica sobre el futur de Can Morera

politica
Dissabte, 25 maig 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Al nord i a l’oest de la comarca, més enllà de la Conca, hi ha un seguit de petits municipis on la contesa electoral també té especial relleu. Es tracta de feus habituals de la vella CiU on ara Junts per Catalunya vol mantenir el seu domini. La part septentrional de la comarca, l’Alta Anoia o Alta Segarra, té un marcat color independentista, sigui amb el PDeCAT o ERC. El PSC, que havia tingut algunes alcaldies la dècada passada, no presenta cap candidatura. De fet, cap de les forces unionistes hi té un sol regidor.

Els republicans van aconseguir l’alcaldia de Calaf fa quatre anys, però Junts per Catalunya amb les seves fórmules locals té Calonge de Segarra, Pujalt, Sant Pere Sallavinera, Castellfollit de Riubregós, Veciana i Rubió. A la part oest conserva Montmaneu i al sud-oest Miralles i La Llacuna.  Totes les poblacions esmentades, excepte La Llacuna, estan per dessota dels 500 habitants i la majoria funcionen amb el sistema de consell obert. A La Llacuna, Josep Parera, alcalde des de 2001, es torna a presentar. Aquests darrers anys ha governat amb una coalició amb l’altre partit present al consistori, Esquerra-AM. La població desenvolupa els darrers anys actuacions a gran escala de foment del turisme, però en el proper mandat s’haurà de tractar també amb més èmfasi la sostenibilitat.

Esquerra té al nord Sant Martí de Sesgueioles i els Prats de Rei, la segona població en importància, per darrere de Calaf. Amb Cesc Salamé, la marca republicana d’Acord Municipal governa també Copons, on enguany tindrà doble competència: l’agrupació d’electors Ara Copons i Junts per Catalunya. Des de 2003 i 2007, els republicans tenen també les alcaldies de Jorba i Tous. En aquesta darrera població el batlle és el president comarcal d’ERC, David Alquézar, que tindrà dos adversaris en el camp independentista: Josep Anton Jiménez, de Junts per Tous, i la CUP, que es presenta per primer cop amb Marta Gràcia. La conservació del patrimoni (l’oposició assenyala que el govern planeja

A l’altre eix de la comarca, a llevant, hi ha dues importants alcaldies que estan en joc. En primer lloc, el Bruc. Enric Canela (ERC-AM) no seguirà com alcalde, però es manté a la llista com a número dos per deixar pas a Bàrbara Ortuño. Els republicans tenen quatre regidors i va ser el regidor d’El Bruc Ets Tu qui va desfer l’empat amb CiU per donar-los el govern. Ara, l’escenari electoral canvia, amb l’exalcalde convergent Carles Castro com a cap de llista d’una formació afí al PSC. Junts pel Bruc tindrà a Rafael Galván com a cap de llista.

Ajuntament d'Òdena

L’altra alcaldia ‘calenta’ és Òdena. Francisco Guisado, del PSC, ha quedat primer a totes les eleccions des de 2003, però ja el 2011 va haver de passar a l’oposició quan CiU i ERC van fer una pinça. Els dos partits coincidien en el diagnòstic d’un dels projectes que estan en boca d’hom a la comarca: el Pla Director de Can Morera. Ni convergents ni republicans volien autoritzar un macropolígon que entenien que suposava una gran destrossa mediambiental. El projecte, en efecte, va quedar paralitzat fins Ael 2017, quan el Govern va rescatar la iniciativa. Des de 2015, Guisado torna a tenir la majoria absoluta. Ara, concorre a la reelecció i hi ha tres partits més a la graella. ERC, amb Maria Sayavera, que s’ha significat contra el Pla Director; CiU, que sense Pep Solé Vilanova –candidat el 2011 i el 2015- sembla virar cap a les posicions favorables al PDU; i, finalment, l’agrupació d’electors Òdena a Fons, contrària com ERC al macro polígon


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.