TORNAR

L'oposició del Consell critica "la privatització" i la "hipoteca" dels actius del Campus Motor

El govern replica que ”no tenim els fons per poder invertir en l’equipament i fer-lo rendible”

politica
Divendres, 31 gener 2020. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Després que ho fes el Parc Motor, l'equipament veí del Campus Motor també passarà a ser gestionat per mans privades: el Consell ha activat la seva licitació per a arrendar-lo un màxim de 20 anys. Entre ambdues instal·lacions, les inversions han estat entorn dels 17 milions d'euros. En les votacions en la sessió plenària del Consell, Junts, PSC i C's van votar a favor de fer aquest canvi del model de gestió; ERC i CUP, en contra; Ara Montbui i el grup mixt es van abstenir.

 

L'edifici, finalitzat el 2013El govern del Consell Comarcal de l'Anoia va tirar endavant en el darrer ple la proposta d'obrir un concurs per la concessió del Campus Motor. Es va tenir els vots favorables del govern -Junts i PSC-, mentre que tant Esquerra com la CUP es van posicionar en contra. El Campus Motor, situat a Castellolí, és la inversió i equipament més car de la història de l'ens comarcal i, si reïx el concurs, acabarà en mans d'un agent privat pels 20 anys vinents. ERC (els seus consellers han gestionat els 12 darrers anys la construcció i el desenvolupament del projecte) i la CUP critiquen aquest pas del govern. Els republicans consideren que "s'hipoteca l'actiu més important" de l'ens, mentre que per part de la CUP s'entén que aquesta concessió és, a la pràctica, una "privatització encoberta".

David Sánchez, conseller d'ERC i batlle de Jorba, critica que amb l'establiment del nou govern (Junts va triar el PSC en detriment d'ERC) "s'han evitat els consensos i, per exemple, no es convoca el Consell d'Alcaldes per donar compte" de com es gestiona l'ens comarcal. Considera que "s'hipoteca un actiu sense explicar bé què s'hi farà, ni quina línia estratègica bàsica tindrà. Caldria un pla estratègic clar. Hi ha serrells tècnics com les mancances ja existents del tractament d'aigües residuals que no s'aborden i s'haurien d'incloure en el plec".

El jorbenc nega que el retorn econòmic del Campus Motor sigui la causa d'aquesta concessió: "a l'inici del mandat 2015-2019 els resultats eren menors, però s'estaven fent operacions bones ara. Els ingressos que s'obtenien estan per sobre del cànon anual que pagaria l'empresa concessionària segons el ple", uns 48.000 euros. Sánchez conclou que "es perd el control sobre un actiu" bàsic: "Queda en mans d'un privat, durant els propers cinc mandats del Consell Comarcal. Volíem una activitat limitada al món del motor, no sabem si serà així ara".

Les crítiques, amb matisos diferents, també les comparteix la CUP. La consellera Teresa Vidal manifesta que "estem en contra de qualsevol privatització d'un bé públic, i més si és un projecte que ha costat tants milions d'euros". Critica la gestió que s'ha fet de l'equipament -"un edifici inacabat, hi ha dues plantes que encara s'han de perfilar"- i incideix que "en el plec de clàusules per l'ús privatiu del Campus Motor es justifica la licitació" amb l'argument "contractacions millorables, baix nivell assolit fins ara, per això cal implicar un operador privat amb coneixements en el sector del motor" (sic).

Vidal es pregunta "si ara s'aprova aquest canvi i es reconeix que no hi havia prou coneixements, per què es va aprovar un projecte tan costós? Per què no es va verificar abans si seria rendible, quan es feia amb diners públics?". Lamenta que "en tot cas, una cessió de vint anys d'un projecte que s'ha fet amb diners públics és una privatització encoberta. Es farà lucre de quelcom pagat pels anoiencs".

"No tenim prou mitjans per fer-lo rendible"

El govern del Consell entén que en la situació actual i amb les limitacions que té l'ens a nivell d'ingressos, no pot treure tot el profit de la instal·lació. Jordi Barón, responsable de les Infraestructures, exposa que "tenim una sèrie de mancances estructurals ─capacitat i finançament molt limitat─ que ens impedeixen apostar-hi com necessita una instal·lació com aquesta". El Campus pot "generar l'interès d'empreses punteres" i "confiem en atraure la seva inversió".

El cost de la instal·lació va ser de vora tres milions d'euros i mig. Barón explica que "si fem aquest canvi és per poder invertir els diners que manquen encara per completar-la i perquè pugui ser líder en el sector del motor i es pugui crear un micro-clima o hub del sector del motor a la nostra comarca, basat en tres potes ─Formació i Recerca, I+D i empresa privada─ i consolidant-se com un element tractor i un captador d'indústries del sector del motor".

Barón creu que hi ha ara una conjuntura econòmica més positiva que durant la recessió i "hi ha més capacitat inversora per part del sector industrial. Ho hem d'aprofitar el context per impulsar i potenciar unes instal·lacions que tenim a casa nostra i que ens han costat molt a tots i totes. Cal treure'n el màxim profit per garantir-ne el màxim retorn possible al nostre territori".

 


1 Comentaris

J

Jordi

Igualada

31 de gener 2020.09:50h

Respondre

La CUP diu que no s’han de privatitzar els bens públics. Precisament aquesta història del Campus demostra que quan amb diners públics es fan segons quines coses es quan la caguen. Es posen a fer... Llegir més d’empresaris quan no en tenen ni idea.

Ui, si, el Campus s’ha de destinar a temes de motor, diuen els de ERC. Caram, doncs diria que el polígon de Castellolí també s’havia de dedicar al motor i ara i congelaran tonyines i no sé que més del món de l’automoció. És allò típic d’ERC, i dels polítics en general, de les dobles barres de mesurar.

La noticia hauria de publicar els cost/any del xiringuito, per saber quan ens costa a tots i quin ingressos genera. Que els polítics ens facin opinar amb la informació que les interessa és una mala praxis.

En fi, un exemple més, com el Centre d’Innovació de Vilanova, un altre mega projecte pagat amb diners públics sense cap pla de viabilitat. Una pena.

El Parc Motor, ja has va haver de posar en mans empresarials per salvar-lo del desastre perquè un altre benaventurat (Àngel Viladoms) va fer un altre mega projecte amb diners que tampoc eren seus, sense cap pla de viabilitat.

No sé, a Castellolí potser que s’ho facin mirar tots plegats.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.