Dimarts, 10/1/2023
1914 lectures

El calaix del pa

A casa dels pares hi havia el calaix del pa. Era un pis d'aquells blocs que s'aixecaven als anys setanta al barri del Poble Sec, un barri que s'estenia i feia més gran aquella Igualada de fàbriques i tallers. La cuina era petita, d'un estil barreja de pop, kitsch i un pressupost ajustadet. Rajoles amb sanefes i mobles folrats per dins amb paper adhesiu. Arramblada a la paret, sota el rellotge i el calendari de la caixa, una taula d'ales plegades. Coberta amb una làmina de color marró que disfressava el moble de fusta. Cantonades pelades. En un calaix hi havia els coberts i mil coses. Gomes de pollastre, capses de llumins, taps d'alumini per a les ampolles de Vichy Catalán, l'hule... A l'altre costat, el calaix del pa. Un pa que mai arribava sencer a casa. Sempre es perdien els crostons pel camí

A casa dels padrins, a Barbens, on de petits passàvem els llargs estius mentre els pares treballaven a les fàbriques i tallers, també hi havia el calaix del pa. La cuina també era petita. Una nevera –amb un calaix on posaven peces de gel–, amb un càntir al damunt. Un càntir per als grans, de fang, amb aigua i unes gotes d'anís; i un per als petits, un cantiret de plàstic de color verd. I un calendari. Del sindicat. I una cuina econòmica, de ferro, que a part del foc per cuinar, escalfava com podia algunes estances. I la taula. I el calaix el pa. Amb la vora plena d'osques del ganivet serrat.

Els estius d'infantesa, d'orfandat temporal, estius de jocs, aventures, fent feines a l'hort o collint pomes, dormíem just a l'habitació del pis de dalt, just al damunt de la cuina. De bon matí, la padrina feia aixecar, amb l'escombra, la tapa de ferro del forat que a l'estiu deixava buit el tub de l'estufa. El soroll de la tapa ens despertava (una estona abans ho havia fet el rondineig dels garrins, però sempre recuperàvem el son). I cada matí el mateix ritual: fèiem un salt del llit, ens estiràvem a terra, al voltant del forat que enllaçava l'habitació amb la cuina i vèiem, afilerades damunt l'econòmica, una renglera de llesques de pa torrat amb oli i xocolata. Llavors, cada matí, batíem el nostre propi rècord de baixar les escales desgavellades fins a la cuina. La dolçor als llavis. I el petó a la padrina.

La padrina que preparavaml'esmorzar. La padrina que preparava el dinar. I el berenar i el sopar. La padrina que cuinava. La padrina que fregava, que cosia, que endreçava. La padrina que tenia cura del bestiar. La padrina que feinejava al tros. La padrina que recollia les molles del pa i les posava al calaix. L'endemà, faria sopetes de pa al padrí. Cada dia faria sopetes de pa. Tot, absolutament tot, s'aprofitava. Mai es llençava res. I els petits havíem de deixar sempre els plats lluents.

Aquest matí, al súper, he vist en un prestatge una safata de porexpan, amb quatre talls de poma, –com les que collíem al poble–, recoberta amb més plàstic, i he enyorat quan els menjars tenien noms com escalivat, sofregit, orelletes, amanit, recapte... Avui ja no hi ha calaixos del pa a les cases. He enyorat la cuina dels pares. I el pare. I com picava a la gola el seu Vichy Catalan. I he enyorat els crits de "gallete" quan collíem pomes. I he enyorat obrir la cicla i fer córrer l'aigua a l'hor. I he enyorat el padrí i la padrina. I he enyorat el pa amb oli i xocolata. I he enyorat l'olor que s'impregnava a la cuina quan obries el calaix del pa.

Altres articles de Toni Cortès Minguet

14 Comentaris

N

Núria Noguera

Igualada

16 de gener 2023.10:34h

Respondre

Quants records, Toni. Els meus pares encara el tenien, fins fa un parell d’anys que ens van deixar. Ara ja no, però quan jo era petita i no tant petita les molles de pa les ratllavem amb un... Llegir més colador i en feiem el pa ratllat per arrebossar.

E

Eduard Ruiz

Igualada

14 de gener 2023.13:12h

Respondre

Recordo que en Lebrancón (Guadalajara), , un petit poble del Alto Tajo, a on va néixer la meva mare i a on visitava els meus tiets i cosins de tant en tant, en els anys cinquanta ... Llegir més (del segle passat), sense carretera asfaltada ni corrent elèctrica, el forn del poble s’escalfava només el dissabte, amb llenya del bosc comunal.,. Els vilatans portaven els seus pans rodons a coure, pel consum de tota la setmana. I que bona era una llesca de pa amb oli, o vi, i sucre.

Mancaven moltes coses materials, però el calaix del pa i el carinyo estaven assegurats .... i sobrats

C

Carme

Igualada

14 de gener 2023.10:17h

Respondre

Gràcies Toni, de nou m’has tocat el cor amb les teves paraules. Hi penso sovint en el saber de les nostres àvies i mares, que sembla que es perd en la voràgine de les presses del dia a dia...

N

Neus

Collbató

13 de gener 2023.16:39h

Respondre

Moltes gràcies Toni per compartir i regalar-me una vegada els teus records que d’alguna manera també són els meus.
Crec que a totes les cases hi ha un calaix del pa però malhauradament hem... Llegir més perdut pel camí la figura incondicional de la Padrina.....
T’estimo molt

M

Maria Pàrraga

Barcelona

12 de gener 2023.10:46h

Respondre

A casa també hi ha calaix del pa, tot i que està embolicat. Ha de durar més temps, perque som molts menys.
També enyoro quan em va tocar fer de padrina i tot era més planer i senzill.
Ara cal... Llegir més viure diferent i no aturar-nos en els temps d’abans.
Cal mirar endavant i si cal, transformar el calaix del pa.

D

Dolors

BARBENS

11 de gener 2023.22:06h

Respondre

Jo q visc a Barbens he recordat molt i molt b a aquesta padrina q va fer tant feliç als seus nets.
Un escrit molt bonic

R

Rosa Canosa

Barbens

11 de gener 2023.21:11h

Respondre

Me emocionat llegint aquest escrit tan emotiu i tan maco ,jo vaig conèixer els teus avis . Gràcies per poder reviure aquests records.Mestimo molt a la teva mare

R

Rosa Canosa

Barbens

11 de gener 2023.19:59h

Respondre

Quin escrit més maco i quants records m’han vingut al cap . M’he emocionat i he recordat als teus padrins.Gracies per escriure coses tan maques.

N

Nuria Marimon

Bellprat

11 de gener 2023.15:51h

Respondre

A casa a la tsula de la cuina el calaix del pa es del tot imprescindible.
Com tambe ho es llescar el bon pa a casa.

M

Maria Lluïsa

La Pobla de Claramunt

11 de gener 2023.14:35h

Respondre

Quin escrit mes bonic, m’ha arribat el cor, molt bons records.

M

Montse

Igualada

10 de gener 2023.14:34h

Respondre

M’he emocionat revivint el records amb les imatges de cada una de les persones, els espais i les accions. Bons records dels llocs i els personatges. A casa la mare encara hi ha calaix del pa.

P

PAU RICART ROCA

Igualada

10 de gener 2023.09:11h

Respondre

Molt bonic. Podrien ser els meus records... tan sols caldria canviar Barbens per Fraga

I

Isabel Forn

Igualada

10 de gener 2023.08:51h

Respondre

A casa sempre hem tingut i continuem tenint ”calaix del pa” . Del bon pa !

C

Conxita

10 de gener 2023.06:31h

Respondre

Que maco El calaix del pa!
Records a la casa de pagès, a l’hort o quan l’àvia em feina anar a buscar gel per la nevera en una galleda.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.