Dimarts, 6/10/2009
3510 lectures

Petits plaers

L'olor de la gespa, acabada de segar. Llegir el diari, tot assaborint el primer cafè del dia. Despertar-me mandrós i recordar que és diumenge. Mandrejar tota la tarda amb la meva millor amiga. L'olor de la fruita, acabada de collir. El primer glop d'una cervesa. L'escuma als llavis. Entrar a una llibreria i olorar els llibres nous. Fer la migdiada al sofà, amb una manteta. El gust de la sal. Petons salats a la platja. El flam de la padrina. Fer un pipí dins el vestit de neoprè, a l'aigua gèlida, vint metres sota el mar. L'olor dels carrers, després de la pluja. Mirar com dorm la dona que estimo. Despertar-me al seu costat. Una bona pel·lícula. Un llibre que no vols que acabi mai. Badar davant la llar de foc. Carícies, petons...

Petits plaers. Minúsculs. Barats, gairebé gratuïts però infinitament enriquidors.

D'unes setmanes cap aquí, n'he incorporat un de nou a l'inventari dels petits plaers quotidians, un gest petit, agradable, commovedor, plaent, que em fa viure: és el somriure que em regala cada dia, quan em veu, la meva petita fillola. Llavis petits i tendres, amorosits avui per rialles qui sap si tant de temps retingudes, exiliades del seu rostre, una cara bonica, deliciosa, enyorada de carícies i petons. Ulls petits i ametllats, que miren, que busquen, que aprenen. Llavis petits que aprenen, també, els noms de les coses i a estimar.

Fa poques setmanes que és amb nosaltres, després d'un llarg viatge. D'un país enorme i llunyà i d'una burocràcia nogensmenys feixuga i gegantina. Arribava òrfena de l'estima i la tendresa d'uns pares, en una terra on els infants són les víctimes de la misèria, on les nenes que arriben al món estan condemnades al desamor, a ser infants sense infantesa.

Avui, la petita nena d'ulls ametllats és filla d'una mare extraordinàriament generosa, que li torna els petons, les carícies, la tendresa que li van robar. I li regala la vida.

Per això, procuro veure-la cada dia. Veure i assaborir cada instant, com riu, com juga, com dorm, com respira, com comparteix, generosa, les coses amb els seus cosins... I emocionar-me a cada moment, perquè és, en cada petit gest, un petit regal. Un petit plaer.

13 Comentaris

A

Antònia

Igualada

21 de juliol 2011.13:28h

Respondre

Vaja, d´aquest article fa molts dies, però no m´he pogut resistir...L´altra tarda a la plaça vaig reconèixer aquesta nena dolça i d´ulls ametllats de qui parles, i vaig veure que ets un... Llegir més padrí fantàstic. Disculpa la intromissió, però suposo que opinar en un diari té aquestes coses.

N

Nora

Igualada

16 de gener 2010.00:42h

Respondre

M’ha agradat molt l’article. No conec en Toni, peró ha estat un petit plaer la seva lectura. La meva petita neboda m’ emociona, com diu ell, en cada petit gest. És un plaer llegir els seus... Llegir més articles.

C

Carme Llopart

Capellades

10 de novembre 2009.08:49h

Respondre

Un plaer llegir al Toni. Emocionant l’article, ja tic ganes de conèixer la nena d’ullets ametllats.

m

marc

14 d'octubre 2009.13:15h

Respondre

Coi, m’ha costat molt arribar fins aquí. He hagut de remenar una bona estona. Em sembla que la conec, aquesta nena d’ulls ametllats. Els petits plaers, amb aquests ’petits i petites’,... Llegir més s’han d’aprofitar bé, que es fan grans de seguida. Mira, jo a partir d’avui faig horari normal i no podré veure el Papitu fins a les 6. I ja estic ben desconcertat. Apa, records i petons.

J

Jordi

Igualada

8 d'octubre 2009.10:26h

Respondre

Em sumo a les felicitacions, Toni. Si parem més atenció als petits (grans) plaers que ens regala el dia a dia segur que oblidarem, ni que sigui durant l’estona que es tarda a llegir aquest... Llegir més article, la maleïda crisi!

J

Joan V.

Igualada

6 d'octubre 2009.20:45h

Respondre

M’ha agradat l’article, no conec en Toni, però espero reculli la proposta de Pere S (2)

N

Neus

6 d'octubre 2009.19:42h

Respondre

És un gran plaer poder compartir amb tú aquest petit plaer d’ullets ametllats, endavant !!! Una abraçada

A

Anna

IGUALADA

6 d'octubre 2009.15:28h

Respondre

Simplement en la més tímida senzillesa s’hi amaga la bellesa la tendresa allò tant màgic que hom anomenà AMOR, si un vol tot allò simplement senzill no només s’esdevé sovint sinó... Llegir més sempre.

ENDAVANT, ENDAVANT ...

r

ricard

igualada

6 d'octubre 2009.15:16h

Respondre

Gran fitxatge sí senyor!!

A

Anna Cervera

Igualada

6 d'octubre 2009.10:27h

Respondre

Molt emotiu...! Hi crec fermament: en els petits detalls es troben les grans alegries; només cal observar, detectar i gaudir-les!!

M

Mònica

Igd

6 d'octubre 2009.09:29h

Respondre

M’agrada molt com escriu en Toni.Serà un plaer llegir-lo.

P

Pau Corcelles

Igualada

6 d'octubre 2009.08:20h

Respondre

Un petit plaer, tornar a llegir els articles del Toni...

P

Pere-S. R. i Fàbregas

Igualada

6 d'octubre 2009.08:15h

Respondre

Molt bon article i gran fitxatge, amics d’Anoiadiari. Sens dubte una de les persones joves i amb criteri que ens queden a Igualada. Algun dia ens agradaria que escriguessis sobre les caceres de... Llegir més bruixes en els mitjans de comunicació locals...

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.