Divendres, 30/1/2015
2337 lectures

Petites coses

"Molta gent petita, en llocs petits,
fent petites coses, poden canviar el món"
Proverbi africà

Fa dies que em volta pel cap una reflexió, de fet, molts dels cops que des d'alguna entitat s'organitza una gran activitat i en formo part activament em retorna la mateixa inquietud, aquest cop a propòsit del cap d'any de La Collanada.

Muntar qualsevol activitat requereix un temps i un esforç per part de la gent que forma part de l'entitat i, en molts casos, una despesa econòmica per a l'associació. Evidentment aquesta dedicació es compensa amb els resultats, amb l'emoció i l'alegria de veure el carrer ple de gent, les ganes de participar de tothom o el propi èxit de l'activitat. I els diners, al cap i a la fi, són per reeinvertir-los en d'altres activitats o finançar la mateixa.

Ara bé, la reflexió que miro d'escriure va més enllà dels èxits o la supervivència de l'entitat, una reflexió que em va començar a aparèixer en forma de cabreig però que he acabat entenent que tenim part de culpa. És senzill, em molesta profundament el morro, em molesten les persones que miren de colar-se, les que et demanen que les convidis, les que a més de no participar de l'activitat te la boicotegen conscientment o inconscientment i les que no respecten i no et respecten i posaré un exemple real: a la Cigronada de Festa Major et trobes sovint gent que ocupa una taula, no menja cigrons, es beu el vi gratuït, mentre s'estan fent actuacions fan un xivarri excessiu i per més inri peten una taula en pujar-hi a sobre. És un exemple concret i segurament un d’aquests fets sols no és un problema (o sí, si és reiterat) i és cert que part d'aquestes actituds les has d'assumir perquè a La Collanada sovint ens movem en ambient de festa i el context facilita que es produeixin però penso que també nosaltres hem comès un error, el de no conscienciar i no ser més pedagògics.

Error nostre de no conscienciar i explicar més i millor quina implicació personal comporta muntar coses, explicar que qui munta la festa major, el concert, o l'activitat que sigui és gent com tu, que no cobra, que paga entrada, paga les consumicions i fa la cua; que fa quatre mesos que dóna voltes sobre com i quan s'ha de fer, que fa números perquè sigui econòmic però sostenible; que mentre tu fas la festa l'altra a més de gaudir-la està pendent de la caixa, de l'equip de so que falla o de la taula que si es trenca suposarà una despesa més; que quan tu marxis del concert, l'altra es quedarà netejant, plegant taules i cadires i recollint tot el material utilitzat; i que quan tu ja no et recordis de com de divertida va ser la Festa Major, l’altra estarà fent valoració de com va anar, tornarà a fer números i començarà a pensar com fer-ho millor el proper cop.

Error nostre de no conscienciar i explicar més i millor quines conseqüències econòmiques poden tenir determinades actituds, que si es fa pagar no és per guanyar diners és per poder seguir fent l’activitat de la qual estàs participant o invertir-ho en una altra perquè pugui ser gratuïta, que les persones que fan torn de barra quan deixin de fer-lo pagaran el que consumeixin, que totes i cadascuna de les persones que han muntat el cap d’any, han pagat entrada al mateix preu que la venta al públic, que totes i cadascuna de les persones que ha muntat el Cercanit han pagat el tiquet i que si la majoria de les activitats són gratuïtes o molt econòmiques és gràcies al petit benefici que es treu en d’altres; que si tu fas botellón, et coles i/o demanes que et convidin, els números no surten i potser l’any que ve no hi ha diners per muntar el Cap d’Any o s’hauran de pujar els preus de les entrades o de les consumicions.

Finalment, error nostre de no conscienciar i explicar millor què són les festes populars remarcant que es fan gràcies a tothom, sense la gent que participa res no té sentit, sense la gent que organitza les activitats no es podrien fer, sense aquelles persones que col·laboren puntualment ajudant a recollir una taula o dues cadires ens faltarien forces, sense una consciència global de respecte i compromís i sense els centenars de persones anònimes que voluntàriament, desinteressadament i tan motivadament es mouen per la ciutat viuríem en una Igualada morta i justament això és el que ha deixat de ser fa molt temps.

Altres articles de Iria Vives

3 Comentaris

I

Ismael

Igualada

2 de febrer 2015.19:35h

Respondre

Tota la raó Iria.
Tota persona que ha fet un pas endavant, que ha fet alguna cosa a canvi de res, que ha posat el seu temps i el seu esforç sense esperar res a canvi que no sigui la pròpia... Llegir més satisfacció de l’èxit de l’activitat ho entent perfectament. Però els més exigents i els més ”penques” (per dir-ho finament) no els esperis a fer-te un cop de mà o arremangar-se.
Com bé dius, cal una sensibilització, una actitud pedagògica, per entendre l’esforç de fer alguna cosa pel propi plaer de fer-la.
A veure si ho aconseguim.
Felicitats a totes aquelles persones que treballen i es posen al servei de les altres persones pel simple plaer de fer-les i ser i sentir-nos útils !

O

Oriol Càlichs

Igualada

31 de gener 2015.08:29h

Respondre

Tota la raó del món Iria. Actituds com aquestes te les trobes a tot arreu. Gent que no vol pagar a la Calçotada Popular perquè fa un miserable torn de barra, gent que aprofita els torns de barra... Llegir més de qualsevol activitat per convidar als colegues.... sense comptar que la gent que va engegar Coll@nades, St. Joans o Calçotades (per dir-ne algunes) a part de pagar entrada i consumicions i pencar, moltes vegades hi ha hagut de posar diners de la seva butxaca que no s’han retornat. Lo fotut del cas és que, a més de tenir molta barra se senten els més importants i es creuen amb tota la raó.
Crec que molts confonen Festes Populars amb festes per la patilla.
Salut

j

jordi

igualada

30 de gener 2015.08:50h

Respondre

Doncs sí, ben encertat. I més trist com més gran és qui no en té consciència, perquè sovint no són adolescents els qui... Ara bé, si hi ha equip, la millor medecina és l’exemple i... Llegir més transmetre il?lusió; també la pròpia recompensa d’hores ben invertides i canvis consolidats o en creixement, com fa la Coll@onada. PD Potser accions per recordar-ho? Com escriure al got reciclat: ’Tu fas possible aquesta festa. El ×% del seu cost no és públic’

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.