Tots sabem que els horaris laborals són sovint incompatibles amb els horaris lectius, i per tant, els nens des de molt petits amplien el seu horari escolar amb diverses activitats extraescolars. Encara que un dels primers motius sigui el organitzatiu a nivell familiar, no hem d’oblidar que el més important a edats primerenques és el joc, i sobrecarregar als nens i nenes amb diverses activitats de forma diària, no és positiu per al seu desenvolupament emocional, en casos extrems pot ocasionar fins i tot estrès, cansament, etc. I això va en detriment del seu rendiment escolar.

En un món 2.0 és encara més rellevant, ja que les oportunitats de joc entre iguals o dins de la pròpia família i el contacte directe, amb l’enriquiment que això suposa a tots els nivells, es veu moltes vegades reduït al joc individual davant de una pantalla.

A l’hora de triar les activitats extraescolars hauríem de tenir en compte:

1. Les capacitats i preferències del nen o nena, així com la seva personalitat, i l'edat.

2. Que siguin activitats escollides pel propi estudiant. Han d’estar motivats per les activitats, mai hauríem obligar o apuntar a activitats que ens agraden als adults.

3. Fer una sessió de prova (per comprovar si realment és el que el nen o adolescent és el que espera).

4. Conèixer la capacitació dels monitors.

5. Comptar amb l’assessorament del professor/tutor ja que també coneix les necessitats i inquietuds de l’estudiant, així com el seu rendiment escolar.

6. Assegurar que les activitats extraescolars són compatibles i deixen espai per jugar, compartir temps amb la família i realitzar les activitats acadèmiques.

7. En el cas que passats uns dies, l’escolar vulgui deixar l’activitat s’ha de consensuar la data de baixa (finalitzar el trimestre per exemple) de forma conjunta en la família. Això pot succeir especialment si el nen demana apuntar-se a una activitat concreta motivat per altres raons (per exemple, per estar amb els seus amics i amigues).

8. Que permetin reforçar habilitats socials i intel·ligència emocional (joc en equip, comunicació i expressió, autoconeixement, concentració, motivació, etc.)

Quant a l’aspecte més positiu d’aquestes activitats, si hem tingut en compte els punts anteriors, crec que permeten desenvolupar les capacitats i habilitats que el nen té de forma natural, per tant, poden donar moltes pistes de la seva veritable passió interior. I tots sabem que a l’etapa adulta, treballar en el que ens apassiona ens proporciona més satisfacció i menys esforç.

En el meu proper article parlaré amb més detall de les esportives i de les de reforç escolar, ja que són les que poden generar més pressió a l’emocionalitat escolar, arribant fins i tot a tenir un efecte contrari al desitjat.

Autora del text: Roser Claramunt, psicòloga-coach

roserclaramunt@kaizensingular.com

Si t'ha agradat l'article, escriu un comentari o comparteix-lo.

Si ho prefereixes, pots subsciure't gratuïtament al bloc de Kaizen Singular