Etiquetes delatores ens advertiran quan els productes no estiguin prou frescos

Imagineu-vos una etiqueta que, en canviar la temperatura d'un determinat aliment, canvia també de color. Que ens pugui indicar, així, que s'ha trencat la cadena del fred amb el simple salt a alguna altra gamma cromàtica. Un bon detector que seria de gran ajuda per al consumidor i del qual aviat podríem fer-ne ús. La de saber si un producte està fresc és només una de les aplicacions que poden tenir uns nous envasos intel•ligents en què estan treballant un grup d'investigació.

Conèixer de quina manera es pot mantenir la qualitat dels aliments ha estat, des de ja fa temps, una de les obsessions de la indústria alimentària. S'està fent un projecte d'investigació en aquest sentit des de l'Institut Tecnològic de l'Embalatge, Transport i Logística de València; i asseguren que la fita serà una realitat d'aquí a pocs mesos. Per intentar treure conclusions s'ha hagut d'anar exposant els aliments a condicions diverses per comprovar-ne la reacció. Així, s'han exposat a l'acció de factors físics i químics, així com d'altres factors microbiològics externs com la llum o l'oxigen o la humitat. També a alguns elements com microorganismes que, d'alguna manera o altra, també puguin incidir de manera negativa en el que seria la qualitat del producte. Tot allò que, amb el temps, pot fer malbé el producte ha de ser avaluat de dalt a baix, amb totes les variants del context que es puguin donar, per mínimes que siguin. Convé lluitar contra tots aquells agents que, inevitablement, porten cap a la pèrdua del producte. Per tant, aquest protector miraculós que s'està buscant ha de minimitzar-ne l'acció externa però al mateix temps que és prou sensible amb els aliments frescos com per no fer-los malbé amb el contacte directe. Ha de ser sensible i segur.

Alguns components naturals amb propietats actives antioxidants i antimicrobianes també han de tenir un paper destacat en aquests embalatges d'un futur proper, fent innecessaris molts o tots els conservants que ara hi posem. S'introduirien al material de l'envàs ja durant el procés de fabricació, i s'haurien d'anar alliberant poc a poc i gradualment els dies següents. La idea és que molts dels productes que en l'actualitat tenen un termini de conservació relativament curt (com el peix, el pollastre, l'enciam) poguessin allargar ben bé tres dies aquesta vida útil. Que només l'envasat pugui fer-nos aguantar un parell de setmanes segons què a la nevera, en lloc d'una setmana i mitja, és prou significatiu.

També s'està treballant en nous materials d'envàs. Sobretot avaluant els riscos que poden comportar les substàncies de les quals estan fets. Que no siguin tòxiques, que no portin microbis, que no puguin contenir elements químics nocius, etcètera. Per tot plegat, podem ser optimistes i pensar que aviat serà menys probable que se'ns faci malbé el menjar a la nevera; tot i que si aleshores ens deixem endur per l'eufòria i comprem el doble... tornarem a estar al cap del carrer.

Oriol Solà i Prat