TORNAR
PUBLICITAT

L'Anoia acull 77 menors que han migrat sols

Viuen en tres centres de primera acollida ubicats a Piera, Òdena i Santa Margarida de Montbui

societat
Dimarts, 12 novembre 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La Generalitat de Catalunya ha anunciat, fa unes setmanes, que destinarà 14,5 milions d’euros a ajudar els municipis amb centres de primera acollida i atenció integral amb joves que han migrat sols. La proposta es concreta en la contractació de 110 dinamitzadors cívics, una nova figura que farà d’enllaç entre els centres on viuen els joves i els municipis. Les tasques dels nous dinamitzadors són ajudar en l’emancipació juvenil, fomentar la convivència i gestionar els conflictes. I, mentre la Generalitat de Catalunya insta el govern espanyol a canviar la Llei d’estrangeria, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha denunciat que treballa, a la vegada, en la creació d’un conveni amb la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT), perquè els joves tutelats pugin tenir una sortida laboral. La proposta vol oferir formació de 2 mesos als joves i, després, la contractació d’un any, amb la qual tindrien accés al permís de treball. Aquest panorama global al país afecta directament el nostre territori, on hi ha 77 joves que han migrat sols.

ALBERT COMPTE RIBA

L’accés al món laboral

Com tota persona migrada, nouvinguda dins l’Estat espanyol, per poder accedir a un permís de treball, els joves sense referents familiars que arriben han d’aconseguir tres permisos de residència: un primer d’1 any de durada i dos més de 2 anys cada un. Un cop han passat aquests 5 anys i s’acredita que no ha acumulat cap tipus d’antecedent penal, la persona migrada té accés, ara sí, a un primer permís de residència amb permís de treball de 5 anys de durada, que haurà de renovar un cop caducat.

La implementació d’un itinerari més àgil perquè els joves aconsegueixin el permís de treball es vol aplicar, primerament, a aquells territoris on hi hagi un major nombre de centres de primera acollida, pisos tutelats i recursos de l’àrea de suport al jove extutelat. L’esforç estructural i econòmic es farà gràcies a una redistribució del pressupost del Departament d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Segons un exeducador amb qui ha pogut parlar AnoiaDiari i que prefereix mantenir-se en l’anonimat, és molt difícil que, ara com ara, aquests joves puguin aconseguir un contracte laboral d’un any. Segons comenta, hi ha hagut algun noi que l’ha aconseguit, però els casos d’inserció laboral són molt pocs. També assenyala que la situació és complicada perquè arriben indocumentats i alguns diuen que són menors, però en realitat no ho són. “Això ho fan per poder aconseguir els documents de forma més ràpida”, explica l’entrevistat.

La persona amb qui ha parlat aquest mitjà comenta que els joves tutelats de l’Anoia han fet activitats a l’Espai Jove del barri de Montserrat d’Igualada, van a fer esport i s’intenta que estiguin el mínim temps possible aturats al centre. “També se’ls fa treballar l’idioma, tant el castellà com el català, i se’ls ha apuntat a programes de qualificació professional inicial (PQPI), però el graó idiomàtic és difícil de superar a l’inici”, recorda l’entrevistat, qui subratlla que “als joves els costa d’entendre que abans d’accedir a un curs PQPI calgui passar pel procés d’alfabetització, perquè la immediatesa per aconseguir recursos i poder enviar diners a casa és el seu principal objectiu. Aquesta és per a ells una pressió afegida, perquè molts venen enganyats, pensant que, en arribar, de seguida es posaran a treballar i, quan veuen que no és així, sovint viuen moments d’angoixa. Des del seu punt de vista, no troben sentit al procés d’integració que aquí se’ls hi planteja”, assenyala l’educador anoienc a l’AnoiaDiari.

Els centres d’acollida i pisos d’autonomia a la comarca de l’Anoia

A dia d’avui, a la comarca de l’Anoia existeixen tres centres de primera acollida i atenció integral. Un és Can Aguilera, a Òdena, coordinat per la Cooperativa Gedi. Un segon és l’SPAAI Castell de Fang, al municipi de Piera, gestionat per la cooperativa Suara. El tercer, que substitueix el centre de Mas Amigó, és el Nur 2, a Santa Margarida de Montbui, un centre d’emerència per fer front a la situació actual. Fins fa uns mesos hi havia també tres pisos d’autonomia per a joves majors de 18 anys, dos a Vilanova del Camí i un a Igualada. Actualment no n’hi ha cap i aquest servei es dona als centres d’acollida en forma de pròrrogues.

La gestió dels centres i pisos depèn de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), que és una “unitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), la qual ofereix als joves entre 16 i 21 anys atesos per la DGAIA, o que ho han estat, suport tècnic i educatiu en els àmbits d’habitatge, inserció laboral, suport psicològic i suport econòmic i jurídic, amb l’objectiu que assoleixin una plena inserció social i laboral en una situació d’autonomia i emancipació”, segons s’assenyala des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.

Dades de l’agost sobre els infants i joves que migren sols a les comarques de Barcelona

Segons la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, el 31 d’agost hi havia a les comarques de Barcelona —excepte Barcelona ciutat— 1.248 infants i joves migrats sols.

Un 59,6% van ser acollits en centres residencials, i d’aquest tant per cent, un 41,7% correspon a infants i joves migrats sols acollits per la DGAIA. Del total, un 1,7% eren noies, un 23,2% tenien 16 anys, un 42,6% ja havien fet els 17 i un 22,4% tenien 18 anys o més.

D’aquests 1.248 infants i joves, 279 es troben en situació de pròrroga assistencial, dels quals un 71,8% es troben en centres de residència. D’aquest tant per cent, un 60,3% es troba en centres de la DGAIA.

A l’Anoia, els tres centres que acullen joves que migren sols ofereixen servei a 79 joves. Al centre Nur 2 de Santa Margarida de Montbui s’acullen 30 persones, cap de les quals en situació de pròrroga.

Al centre SPAAI Castell de Fang de Piera, dels 24 joves que acull, 7 es troben en situació de pròrroga. I al Centre Can Aguilera d’Òdena, dels 23 nois que hi viuen, 2 es troben en situació prorrogada.

L’esforç de les diferents administracions, tant d’àmbit nacional, territorial comarcal i local, s’observa en l’augment de nous casos acollits per la DGAIA, sobretot del maig al desembre de cada any, quan l’evolució en nombre a tot el territori català ha passat dels 291 el 2015 o els 421 del 2016, als 1.135 acollits del 2017 i, sobretot, als 3.144 nous casos acollits del maig al desembre del 2018. Aquest fet assenyala un increment dels moviments migratoris en el col·lectiu d’infants i joves emigrats que s’ha multiplicat per sis entre els períodes del maig a desembre del 2015-16 i del 2017-18.

A les comarques de Barcelona, dels 69 nous casos recollits el 2015, es va passar a 120 el 2016, a 321 el 2017 i a 897 nous casos acollits per la DGAIA el 2018, o la qual cosa representa un augment del 644% entre els dos períodes esmentats.

Més enllà dels recursos i el dia a dia dels joves

“Invertir en el lloc d’origen pot ser una de les claus —opina l’exeducador—. Molts dels joves venen perquè no tenen oportunitats al seu país, però que allà hi entri una divisa més forta com és l’euro és una situació en què al país que la rep ja li va bé.”

Una altra opció que pot aportar avantatges és oferir l’accés a un permís de treball de forma més senzilla, comentava l’entrevistat per AnoiaDiari, dies abans que el Departament de Treball anunciés l’elaboració d’un pla junt amb la FEICAT perquè els joves accedeixin al mercat laboral. L’exdocent defensava la seva opinió dient que “així no caldria que falsifiquessin l’edat i accedirien a uns primers guanys. Es podria fer, en un principi, durant un període de temps en què estiguessin també tutelats i respectant, és clar, els drets i deures que tenim aquí”.

Un altre element contra el qual  han de lluitar és el de l’estigma del col·lectiu. Els joves residents als centres de primera acollida i atenció integral són els primers que volen desvincular-se dels pocs que delinqueixen, perquè saben molt bé que la seva integració també depèn de com se’ls veu com a grup. Però alhora són menors tutelats que han de residir en els centres tots junts. Ells són individus, però la societat i l’opinió pública els pot assenyalar com a col·lectiu conflictiu, només perquè una persona d’un centre hagi delinquit.

El que volen la majoria de nois és sortir del centre, anar a comprar quatre pipes, quatre llaminadures, xerrar i fer el que fan la majoria de joves. Al Centre Cívic del barri de Montserrat, un dels joves va participar en una obra de teatre, i un altre treballa en la restauració després d’aconseguir un contracte. Ara bé, duen una càrrega a sobre que per edat no els pertoca, i això —sense que serveixi de justificació de la conducta inapropiada d’uns pocs—, s’ha de tenir present.

Els recursos hi són per aprofitar-los, però el sistema no pot ser un calaix sense fons i en algun moment ha de dir prou. Si un dels joves delinqueix, ha de poder fer servir justament un centre de primera acollida i atenció integral per amagar-se? Caldria, a la vegada, promocionar i premiar aquells que acompleixen objectius d’integració, perquè això és el que se’ls demana?, es pregunta l’educador. “Tots els nois porten coneixements de mecànica, agricultura, gastronomia i una força vital que cal aprofitar, però el sistema d’integració d’aquí participa d’un marc mental on primer cal aprendre l’idioma, fer cursos per a l’adquisició de coneixements i aconseguir un títol,” descriu l’entrevistat. En aquest punt, el docent defensa que caldria aprofitar-ho en iniciatives que actualment no hi són per a ells, com ara les escoles-taller, “aquella figura de l’aprenent que, mentre treballa i es forma, té a la vegada hores per aprendre l’idioma i per estar tutelat en el seu trajecte d’integració”. Aquests joves, que amb un màxim de 2 anys es converteixen en majors d’edat, tenen un període de temps molt curt per adquirir totes les competències que se’ls demana.Sense un allargament de mesura han d’abandonar els centres d’acollida i, aleshores, tots els seus tutors i referents d’aquí, amb els quals han estat aquesta primera etapa, desapareixen.

Quines activitats i recursos tenen els ajuntaments?

Més enllà de la trobada que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat va mantenir amb 70 ajuntaments municipals el passat 22 de juliol, on es va presentar la nova figura dels dinamitzadors cívics, Alba Gallardo, regidora de Benestar Social, Infància i Joventut de l’Ajuntament d’Òdena, municipi que acull a Can Aguilera 24 joves, va explicar a AnoiaDiari que alguns dels nois arriben quan tan sols falten tres mesos o menys per assolir els 18 anys. Des dels ajuntaments, per aconseguir ajuts relacionats amb la inserció laboral, “tenim dues vies: la dels contractes-programa  creats per la Generalitat de Catalunya, els quals s’ofereixen des del Consell Comarcal, si un ajuntament ho demana, i la dels itineraris d’acompanyament cap a la vida adulta, els quals permeten que aquests joves puguin estar dels 18 als 21 anys en pisos d’acompanyament”. Sobre aquest punt, Anahí de Febrer, coordinadora de la Unitat de Ciutadania i Convivència del Departament de Benestar Social del Consell Comarcal, comentava que els contractes-programa provinents del Consell Comarcal “serveixen a municipis de menys de 20.000 habitants. Els municipis amb més població tenen els seus contractes-programa propis”.

Gallardo també va detallar que, durant la Setmana de la Joventut i l’Esport, grups del centre d’acollida van participar en la comissió de joves, en la preparació d’activitats o en el berenar solidari. Per a la regidora, “cal que a poc a poc s’integrin en les activitats que es fan al municipi”.

Margarida Rivademar, regidora de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de Piera, on hi ha el centre d’acollida Castell de Fang, va comentar a AnoiaDiari que des de l’ens municipal es treballa amb la Cooperativa Suara per iniciar un programa de mentoria, en el qual persones adultes majors de 25 anys o bé famílies puguin acollir i compartir activitats de dia amb joves del centre d’acollida, perquè els acompanyin en activitats diàries. A la vegada, segons Rivademar, és molt important “facilitar que s’integrin i participin en les entitats i el teixit social del poble”.

El Consell Comarcal, puntal de la coordinació territorial a l’Anoia

Anahí de Febrer explica com des del Consell es coordina la Comissió de Treball sobre Joves que Migren sols a l’Anoia, ens creat a finals del 2018 per encàrrec de la Delegació Territorial de la Catalunya Central.

Aquesta comissió es reuneix un cop cada dos mesos amb els directors dels centres d’acollida, representants de l’Oficina Jove del Consell Comarcal, de Benestar Social, del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), de la DGAIA, del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMI), de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i altres actors i agents socials, amb l’objectiu de “coordinar-nos per oferir formació i inserció laboral, sumar recursos entre tots i, també, elevar les problemàtiques a la Taula de la Catalunya Central, a través de la Delegació del Govern a la Catalunya Central, on ens trobem totes les comissions comarcals per dissenyar noves propostes per a aquests joves”, explica De Febrer. “També existeix una subcomissió formada per tècnics d’ocupació i garantia juvenil, des de la qual es garanteix l’aprenentatge de la llengua i l’adquisició d’altres recursos i competències bàsiques, com són les matemàtiques o la comprensió lectora. El primer que es fa és apuntar-los a cursos de llengua, perquè sense assolir la llengua és difícil accedir a altres programes”, apunta De Febrer.

Quan la situació obliga a redefinir els recursos

Una situació que també ha canviat, segons l’exeducador entrevistat per AnoiaDiari, és l’allargament de mesura: tots aquells nois que estan en un procés de formació i assoleixen la majoria d’edat, si la situació permet valorar la concessió d’un allargament de mesura, precisament perquè estan en processos d’integració i aculturació, se’ls el concedeix perquè estigui al centre una temporada més, fins que es sol·liciten les ajudes i se li busca un lloc de residència. En canvi, qui no es pot acollir a les ajudes d’acompanyament ha de marxar del centre de primera acollida i atenció integral. Si bé en un primer moment calia justificar molt detalladament un allargament de mesura, actualment la situació s’ha invertit i ara s’ha de justificar que no es pugui donar la pròrroga d’estada en un centre d’acollida, explica l’ex-educador. “La inversió del model de gestió de la situació dels joves s’ha fet per evitar que els joves, en fer els 18 anys, acabin al carrer”, conclou. A Barcelona hi ha l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET), que treballa per evitar -ho.  El canvi aquí és que, com que ja són majors d’edat, poden escollir si recórrer a l’ASJTET o no. En aquest punt, solament podran escollir tots aquells joves entre els 18 i els 21 anys que hagin aconseguit tota la documentació que els permet acollir-se als acompanyaments de l’administració, però molts dels joves menors d’edat que han arribat sense referents familiars compliran la majoria d’edat en un període de temps que no és ara mateix suficient per a la tramitació de la documentació. Aquesta cursa contra rellotge en què les administracions del país d’origen i el d’acollida no poden regularitzar la documentació d’uns joves que es veuen empesos a assolir la majoria d’edat sense documents, els exclou de la possibilitat d’acollir-se als recursos d’inserció laboral per esdevenir autònoms.    “Alguns dels nois, durant aquest canvi, poden haver quedat desorientats i haver dormit alguna nit al carrer, però des del centre es treballa molt el procés de desinternament: se’ls mostren recursos com els albergs o els menjadors socials i se’ls fa l’acompanyament, però com que ja són majors d’edat, depèn d’ells si hi volen anar o no”, assenyala l’exeducador.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.